Finalment, m'agradaria tancar aquest primer apartat del bloc de l’assigantura compartint amb tots vosaltres un
A tots i a totes, us desitjo un Bon Nadal i que els vostres desitjos es compleixin!
divendres, 23 de desembre del 2011
Tancament del bloc.
L'espai i el temps a l'Educació Infantil.
Magistrals CMS: 18-11-2011 i 18-12-1011.
Avui, a l’àrea del Coneixement de Medi Social hem reprès dos conceptes que havíem treballat amb anterioritat, fonamentals i essencials, per a treballar a l’etapa d’Educació Infantil: l’ espai i el temps. Aquests dos conceptes clau els hem treballat mitjançant el mètode inductiu, és a dir, a partir d’una sèrie d’exemples significatius n’hem extret les idees principals.
Per evitar fer incoherències en relació a l’espai i el temps hem esmentat les idees que ens ajudaran a resoldre-les per tal que les experiències que van construint els infants sobre aquestes nocions no siguin errònies.
1. Hi ha diferents tipus de temps: històrics, biològics, quotidià, meteorològic... A l’Educació Infantil els haurem de treballar tots mitjançant tres eines: les rutines (repeticions), les experiències (són fonamentals, ja que el llarg de la nostra vida anem acumulant experiències sobre el que hem viscut) i el llenguatge (que és molt important perquè a través del llenguatge es dóna significat).
2. Ritmes i periodització. El coneixement de temps/espai és força heurístic (camí obert, significa que té moltes respostes, és creatiu i es construeix sense que necessariament s’arribi a un significat) / algorítmic (camí tancat, només hi ha una sola fórmula).
3. Abans/ara (canvi). Si als infants els fem viure experiències del passat ara, és a dir, en el present, el seu coneixement creixerà. Per educar en el pensament complex és necessari que els infants, com a mínim, una vegada al curs visquin una experiència de les coses que es feien abans per poder compara-ho amb el que es fa ara, i d’aquesta manera, prendran consciència del canvi. A partir d’aquí els infants aniran adquirint experiència entre l’abans i l’ara.
4. Durada. Els infants en un inici no tenen experiència de la durada del temps, ho van aprenent en funció de les seves experiències. Aquest concepte de la durada del temps és molt complex. El temps és relatiu i mesura objectiva que es posa en relació amb la mesura perceptiva (de l’experiència).
5. Espai. La noció d’espai es construeix a partir de conceptes oposats (gran/petit, conreat/ferm...). Per tant, la comparació és bàsica per a treballar l’espai perquè significa identificar i qualificar els llocs i permetran a l’infant situar-se. Una forma de treballar amb els infants perquè puguin situar-se en l’espai serà a partir del propi cos.
Sabem prou bé que els infants aniran construint i adquirint de mica en mica la noció d’espai i temps, ja que són dos conceptes abstractes i de difícil comprensió. Aquests són més fàcils d’entendre quan se circumscriuen a les experiències del subjecte, perquè cadascuna de les seves percepcions o actuacions es produeixen en un lloc concret (espai) i en un moment determinat (temps). El temps no es percep de la mateixa manera que l’espai. L’espai es percep i el temps es viu. L’exploració de l’espai en l’infant comença amb els moviments propis del seu cos. En canvi, el procés d’interiorització del temps s’inicia en l’infant a partir de la vivència de les rutines i els hàbits diaris.
En definitiva, per aconseguir que els infants adquireixen el concepte d’espai i temps és necessari crear, presentar i oferir moltes situacions i experiències que els ajudin a formar-los.
“El temps és el passat, el present i el futur que es recicla en cada instant per ser viscut i reviscut”.
dilluns, 5 de desembre del 2011
El Currículum i l'Àrea de Descoberta de l'Entorn Natural i Social a l'Educació Infantil.
Magistral CMS: 02-12-11
A Didàctica del Coneixement del Medi Social, continuem parlant del Currículum de segon cicle d’Educació Infantil. Per tant, afegim la part del medi social a la magistral anterior.
En aquesta sessió, sobretot, ens hem centrat a identificar les capacitats i els continguts que es desenvolupen a infantil a partir de les noves propostes que nosaltres vam haver de crear i proposar per a treballar la gimcana.
Primerament, hem fet esment de quins són els currículums que utilitzem i activem quan treballem amb els infants: el currículum ocult (cosmovisió del mestre/a, decisions del centre...), el currículum oficial (és el que estableix oficialment la Generalitat de Catalunya) i el currículum pràctic (que fa referència als models, les idees creatives, recursos...). Per tant, per fer el procediment didàctic a infantil sempre seguirem i tindrem en compte aquesta direcció:currículum ocult, oficial i pràctic.
La finalitat de l’existència del currículum oficial és fer un codi per tal de portar a terme una educació formal. Quan un país estructura les seves lleis per fer justícia també s’elaboren uns codis. Per tant, l’elaboració del currículum oficial significa que dóna molta importància a l’educació. Aquest currículum és obert ja que no precisa el que hem de fer cada dia a l’aula.
Després de l’explicació teòrica, per grups hem presentat i exposat a la resta de companys les noves propostes d’activitats. En funció d’aquestes i, entre tots, mitjançant el currículum d’infantil n’hem identificat les capacitats i els continguts que es treballaven en cada una de les activitats. També hem fet esment dels valors socials que es pretenien treballar en cada activitat en concret. Hem pogut comprovar que la raó és compartida, no la té una sola persona. Per tant, quan treballem amb els infants haurem de tenir present que no només hi ha una única raó, sinó diversitat i punts de vista diferents i tots són iguals de vàlids i bons. Això és el que ens enriqueix com a persones.
Aquesta sessió m’ha permès reflexionar sobre la importància que té plantejar bé les activitats tenint en compte el currículum de la segona etapa d’Educació Infantil que engloba les capacitats i els continguts que cal desenvolupar amb els més petits.
M'agradaria finalitzar l'entrada al bloc amb una imatge d'uns infants que estan portant a terme una activitat relacionada amb el reciclatge. A més a més, aquesta imatge em servirà d'exemple per exposar les capacitats i els continguts que hem treballat en aquesta sessió, ja que l'activitat del reciclatge ha estat una de les propostes realitzades i en les quals molts grups han coincidit.
Exemple activitat Gimcana: Reciclatge.
Capacitats: Aprendre a conviure i habitar el món.
Continguts: Respecte pels elements de l’entorn natural i social i participació en actuacions per a la conservació del medi.
Valor social: Corresponsebilitat, respecte, cohesió social, compromís ...
Els continguts per treballar la Descoberta de l'Entorn natural a l'Educació Infantil.
Magistral CMN: 02-12-11
La setmana passada vam tenir l’oportunitat de realitzar una Gimcana a l’UAB. Aquesta va ser organitzada per tots els professors de l’assignatura amb la finalitat de fer-nos prendre consciència de les possibilitats educatives que ens ofereix el nostre entorn per poder observar, establir relacions, predir, imaginar, comprendre i, d’aquesta manera, fer que els infants visquin experiències gratificants i enriquidores i adquireixin coneixement. Després de realitzar la gimcana puc corroborar que l’entorn proper és fonamental i una excel·lent oportunitat per a treballar el currículum d’Educació Infantil. A partir d’aquesta experiència he pogut comprovar que l’entorn que ens envolta ens brinda un munt de possibilitats i, per tant, cal aprofitar-les per a treballar els continguts de l’etapa d’Educació Infantil.
Després de fer un breu recordatori del que vam viure i experimentar el divendres de la setmana passada amb la gimcana, a la magistral d’avui, iniciem la proposta de treball centrada en els continguts per treballar la descoberta de l’entorn a l’etapa d’Educació Infantil. La sessió s’ha desenvolupat en dues parts. La primera ha estat relacionada amb el Currículum d’ Educació Infantil i la segona hem analitzat, en funció de les idees aportades durant la primera sessió, una de les proves realitzades a la gimcana.
Primerament hem fet un recordatori dels cinc àmbits a partir dels quals treballem el medi amb els infants: maneres de pensar, de comunicar, de representar, de fer i de sentir i, per tant, aquestes maneres són les que ens permetran desenvolupar les capacitats dels infants. Segons el currículum del segon cicle d’Educació Infantil les capacitats que s’han de desenvolupar són les següents:
1. Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.
2. Aprendre a pensar i a comunicar.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4. Aprendre a conviure i habitar el món.
Treballar el medi a l’Educació Infantil a partir de l’entorn proper ens permetrà desenvolupar totes aquestes capacitats. A més a més, cal preveure els àmbits temàtics que es voldran desenvolupar que són: l’àmbit dels materials (matèria), de la vida (ésser viu, parts i medi) i del moviment (força i energia). Cada un d’aquests àmbits està relacionat amb uns fenòmens determinats (en l'àmbit dels materials: objectes quotidians, aliments, residus paper...; en l'àmbit de la vida: éssers vius i en l'àmbit del moviment: joguines, pilotes, molinets...). Cal tenir present els continguts o conceptes clau que són: diversitat/homogeneïtat, canvi/conservació, interacció/independència, elements (parts)/estructura (relacions), abans/ara/després (temps) i aquí/ allà (espai) i tots aquests continguts es poden aplicar en qualsevol dels tres àmbits.
Per tant, per a l’elaboració de les activitats que portem a terme amb els infants d’infantil haurem de tenir en compte tots aquests aspectes esmentats anteriorment. A més, no només haurem de pensar quins són els continguts que treballarem, sinó també com ho farem (processos o tècniques), com els comunicarem (interacció a l’aula o mitjançant les noves tecnologies de la informació i del comunicació), com els representarem (quins llenguatges utilitzarem: el plàstic, el matemàtic o el corporal), i, per últim, com ho sentirem (actituds i valors relacionades amb: l’activitat d’interacció amb el món, amb la ciència com activitat social o amb la interacció a l’aula).
Seguidament, per grups se’ns ha repartit una de les proves que vam realitzar a la gimcana per tal d’analitzar i relacionar tot el que hem treballat. Hem respost cada una de les preguntes plantejades en funció de quines són les capacitats, els àmbits temàtics, els fenòmens del món, els continguts i els llenguatges que es podrien treballar a partir de l’activitat proposada. La nostra prova ha analitzar ha estat la següent: Què passa en un menjador?
A partir de la nostra reflexió hem comunicat els resultats obtinguts a la resta de companys i, finalment, hem pogut veure que totes les activitats de la gimcana presentaven els aspectes que cal treballar a la descoberta de l’entorn natural a infantil per desenvolupar les capacitats dels infants.
Aquesta sessió m’ha permès reflexionar sobre quins són els aspectes que hauré de tenir presents alhora de dissenyar les activitats pels infants perquè l’aprenentatge esdevingui significatiu i funcional. A més a més, tal i com diu Montserrat Pedreira en la lectura Semblants però diferents: una experiència sobre materials a parvulari, per a la realització de les activitats hauré de tenir en compte una planificació estratègica la qual em permetrà canviar o fer algunes modificacions en funció de les necessitats dels infants. Per tant, la planificació haurà de ser dinàmica, adaptable, imprevisible, no rígida ni tancada. (Montserrat Pedreira, 2010)[1]
En definitiva, sens dubte el currículum, els continguts per treballar la descoberta de l’entorn explicats en la sessió d’avui, les activitats que vaig realitzar a la gimcana i la lectura seran eines fonamentals i de gran ajut que tindré en compte com a futura educadora.
Finalment, m’agradaria enllestir aquesta entrada al bloc amb unes imatges extretes de la lectura de Montserrat Pedreira.
Els infants aprenen a partir de materials quotidians aparentment semblants: la sal, el guix, el sucre, el bicarbonat... Primer conversen al voltant d'aquests materials i, després, entren en contacte amb les seves propietats. Proven si pinten, els barregen amb aigua i intenten fer una bola amb cada un d'ells, afegeixen una mica d'aigua en un got i el material per observar que es comporten de manera diferent.
Els infants treballen la descoberta de l'entorn interactuant i manipulant materials reals, actuen sobre aquests, es fan preguntes, construeixen idees... Aquest és el verdader aprenentatge!
"L'acció fa el pensament" (Jean Piaget)
[1] Pedreira, Montserrat (2010). Semblants però diferents: una experiència sobre materials de parvulari. Educació Química EduQ, 6, 23-29.
L' Escola Bressol i l'Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista? Conferència de Rosa Mª Tarín.
Magistral CMN: 11-11-11
Avui a l’àrea del Coneixement del Medi Natural hem tingut el plaer d’assistir a la presentació d’una conferència portada a terme per Rosa María Tarín, centrada en el tema l’Escola Bressol i l’Educació per la Sostenibilitat, i em resulta sorprenent que la xerrada coincideixi i no concordi amb el paisatge desolador que ens hem trobat aquest matí a la Universitat Autònoma, ja que l’entorn presenta greus problemes per a la sostenibilitat i la salut de les persones.
La conferència s’ha desenvolupat entorn a dos eixos principals:
1. La millora de la qualitat dels espais d’interacció:
Primerament, hem fet referència els tres components que formen l’acció educativa: el professorat, l’alumnat i els continguts. Cal destacar, sobretot, la importància del professorat perquè aquest té el SABER (coneixements teòrics de la professió que l’educador/a ha de saber), el SABER FER (estratègies, manera d’aplicar els coneixements teòrics de la professió), el SABER SER (art de fer de l’educador/a) i el SABER ESTAR (cosmovisió, ètica, responsabilitat, vocació, empatia; manera de comportar-se i afrontar la professió). Un domini d’aquests components comporta una REFLEXIVITAT davant la professió: la capacitat de canvi reflexiu i adaptació activa-creativa a nous contextos.
Els diferents factors que ens permetran de millorar els espais d’interacció són: el benestar, la comunicació, l’interès i la recerca, tot i que, també n’hi ha d’altres. El benestar no només ha d’estar relacionat amb l’espai físic, sinó també amb el cognitiu i l’emocional. A més a més, per promoure’l és necessari que els infants tinguin present la participació, la comunicació, la convivència, el respecte, la diversitat... per tal de saber conviure amb ells mateixos, amb els demés i amb l’entorn. És imprescindible que la diversitat no sigui vista com un problema, sinó com un motor de canvi i una font de riquesa, on els alumnes s’ajudin, es respectin i totes les aportacions siguin acceptades i valorades. El fet que hi hagi alumnes amb diferents nivells permetrà l’intercanvi de comunicació i l’ajut, de manera que els uns aprendran dels altres. Per tant, no té cap sentit proposar fitxes, treballs clònics o preguntes d’una única resposta als infants perquè el que pretenem és que aquests expressin la seva personalitat, la seva creativitat, els seus pensaments... Totes les activitats proposades han de crear interès, han de tenir un sentit i significat pels infants, han d’emergir dels seus interessos i és necessari tenir diversitat i riquesa de materials per encoratjar i estimular els seus comportament. A més a més, és fonamental deixar espais de comunicació perquè puguin expressar-se, s’afavoreixi l’intercanvi entre iguals, la formulació de preguntes... També hem de tenir en compte la recerca un exemple en seria el joc exploratori. Cal potenciar el màxim l’ús de materials naturals que l’entorn ens ofereix perquè ofereixen diversitat d’estímuls, la creació, la imaginació i permeten involucrar a les famílies. A més a més, hem de donar temps els infants per pensar, provar, compartir, reflexionar i aprendre.
2. Els canvis en la cultura d’escola:
El canvi en la cultura de l’escola implica una millora en els següents contextos d’acció:
L’organització i participació: Una escola participativa. Canvi en l’àmbit de la vida al centre i el clima escolar que impliqui tota la comunitat educativa.
El currículum: L’ambientalització curricular. Integrar l’ educació per a la sostenibilitat en el PEC i en totes les àrees que s’imparteixen.
La gestió sostenible: Un equipament sostenible. L’ús de recursos i la gestió del centre ha de ser coherent amb el PEC. El centre ha de ser un propi exemple de com actuar per a la sostenibilitat.
La implicació de l’entorn: Una escola oberta i activa. La relació del centre amb l’entorn proper a través d’accions de millora i de dinamització local i amb l’entorn immediat com element facilitador d’aprenentatges.
La conferència m’ha permès reflexionar i prendre consciència dels aspectes que s’han de tenir presents per a treballar la sostenibilitat a l’Educació Infantil, sense oblidar la importància de fer un treball que no només involucri els infants, sinó també les famílies i tota la comunitat. Sense dubte tots els continguts exposats durant la conferència, els exemples presentats de les activitats que els infants han realitzat a les Escoles Bressol, juntament amb tot allò que hem treballat el llarg de l’assignatura em serviran de referència de cara a un futur no molt llunyà com a docent.
“L’infant és fet de cent. L’infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parlar; cent, sempre cent maneres d’escoltar de sorprendre, d’estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent maneres de descobrir, cent maneres d’inventar, cent maneres de somiar. L’infant té cent llengües (i encara cent, i cent, i cent) però li’n roben noranta-nou. L’escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: de pensar sense mans, de fer sense cap, d’escoltar i de no parlar, de comprendre sense joia, d’estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: de descobrir el món que ja existeix i de cent li’n roben noranata-nou. Li diuen: que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i els somnis, són coses que no van plegades. Li diuen en definitiva que el cent no existeix. L’infant diu: però el cent existeix.”
Loris Malaguzzi.
Conseqüències de la Festa Major a la UAB.
Magistral CMS: 11-11-11
Avui hem tingut el plaer d’assistir a la presentació d’una conferència portada a terme per Rosa Maria Tarín, centrada en el tema l’Escola Bressol i l’Educació per la Sostenibilitat, i em resulta sorprenent que la xerrada coincideixi i no concordi amb el paisatge desolador que ens hem trobat aquest matí a la Universitat Autònoma, ja que l’entorn presenta greus problemes per a la sostenibilitat i la salut de les persones.
A l’àrea del Coneixement del Medi Social hem reflexionat sobre quines han estat les conseqüències per les quals l’entorn de la Universitat Autònoma presentava aquest paisatge desolador: deixalles i brutícia per tot arreu i destrosses al mobiliari, després d’haver finalitzat la Festa Major. Un cop més em resulta sorprenent que acabem de sortir d’una conferència on se’ns ha explicat la importància de l’Educació per a la Sostenibilitat i ens trobem amb una realitat que no respon i no concorda amb el que acabem d’escoltar. La veritat és que em costa de pair i m’he adonat que encara hi ha molta feina a fer.
La raó per la qual tractem aquest tema a l’assignatura és ben senzill, doncs, perquè aquest fet està relacionat amb els valors i, en el seu moment, ja vam dir que no podíem fer sostenibilitat sense tenir en compte els valors social i ètics. La sostenibilitat es fomenta amb els altres a partir d’una societat democràtica i madura. Per tant, no hi ha sostenibilitat sense comunitat. I aquest fet que ha succeït avui, a l’entorn de la UAB arrel de la Festa Major, ens demostra clarament que les persones no tenen en compte els altres, no tenen en compte l’alteritat ni tampoc esdevenen capaços d’ empatitzar, és a dir, de posar-se en la pell de les altres. Perquè precisament a l’entorn de la Universitat hi convivim una gran quantitat d’estudiants i mestres que aquesta manera d’actuar ens resulta indignant i intolerable.
A més a més, aquest fet ens demostra que vivim en una societat on manca el sentiment de pertinença a la comunitat, vivim en una societat cada vegada més individualista, que viu el present, l’aquí i l’ara, sense tenir en compte el futur. Per tant, per aquestes raons i juntament amb la manca de control jeràrquic les persones que van assistir a la festa, gent immadura, no tenen cap mena de responsabilitat, consideració ni respecte envers els altres. Des del meu punt de vista, penso que el que s’hauria de fer és que si bé tothom en gaudeix de la festa, també es responsabilitzes cada un de les seves actuacions. Per altra banda, val a dir que aquesta festa el rectorat la prohibit per les greus conseqüències econòmiques i sostenibles devastadores que es generen any rere any. Però, les persones la celebren perquè allò prohibit és allò més desitjat i aquestes troben el seu moment per infringir i no complir les normes.
Davant de tots aquests actes incoherents que es produeixen a la nostra societat esdevé cabdal fomentar, ara més que mai, els valors socials i ètics. Al llarg de l’assignatura a l’àrea del Coneixement del Medi Social hem parlat de la importància d’aquests valors, com treballar-los i, sobretot, fomentar-los des d’edats primerenques, perquè l’educació infantil esdevé la base de l’educació. D’aquesta manera podrem emprendre el camí tots junts per fer una societat més justa, més sostenible on tothom tingui l’oportunitat de viure amb plenitud.
En aquest punt, crec convenient recordar el que diu Mèlich, Palou i Poch (2000)[1] la vida en societat comporta sempre una relació d’alteritat entre jo i l’altre, és a dir, una relació d’alteritat. La relació d’alteritat porta cap al que anomenem una acció social. Però, en l’educació, és a dir, en tot acte educatiu és necessari fer un pas més enllà i tenir en compte, a més a més, d’una relació d’alteritat, una acció social i, també, ètica. El jo creix només si sap escoltar les noves respostes dels altres, és a dir, en relació els altres.
Per acabar adjunto una imatge on es pot veure l’aspecte que presentava aquest matí l’entorn de la Universitat.
Ampolles, cartrons de vi, llaunes, bosses... Aquest és el paisatge desolador que presentava la UAB aquest matí.
[1] Mèlich, J. C., Palou, J. i Poch, C. (Coord.) (2000). Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics? a La veu de l’altre. Reflexions per educar en valors ètics (pp. 33-44). Barcelona: ICE UAB.
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Una escola infantil per un món més sostenible.
Magistral CMN: 14-10-11
El treball de l’educació per la sostenibilitat ens permet pensar quins desitjos tenim per fer un món millor i més sostenible. És per aquest motiu que avui hem iniciat la magistral pensant individualment un desig per protegir la Terra. El meu desig ha estat: “que tothom prengui consciència de les pròpies actuacions per tenir cura del medi que ens envolta”. Tot seguit algunes de nosaltres l’ha compartit amb la resta de companys i hem observat que hi ha hagut algunes coincidències.
A continuació, se’ns ha presentat la Carta de la Terra l’ hem comentat entre tots i, sobretot, ens hem centrat en els quatre grups de principis que la sostenen: respecte i cura de la comunitat de vida (I), integritat ecològica (II), justícia social i econòmica (III) i democràcia, no-violència i pau (IV). Mitjançant l’explicació d’aquests principis hem pogut observar que la protecció del planeta no només és biològica i física, sinó també social (democràcia). Seguidament, per grups de treball, hem seleccionat un dels principis amb la finalitat d’observar com es podria treballar a l’Educació Infantil. A partir del principi escollit, hem elaborat un llistat d’accions que es podrien realitzar des de l’escola per a contribuir a fer un món millor.
Nosaltres hem escollit un dels principis que s’engloba en el primer grup, concretament: “Preservar els fruits i la bellesa de la Terra per a les generacions presents i futures”. Les accions que hem proposat han estat: construir un hort, fer una sortida al bosc i netejar-lo, entre d’altres. Finalment, hem posat en comú totes les nostres aportacions i, d’aquesta manera, hem compartit i adquirit noves idees i coneixement.
Per altra banda, mitjançant la presentació d’un power point hem parlat de com s’ha de portar a terme el treball de l’educació per la sostenibilitat a l’escola infantil. Sabem que els problemes del nostre planeta són complexos, globals, evolucionen amb el temps i les seves conseqüències són imprevisibles. Per tant, el canvi no només ha de ser educatiu, sinó també social. A més a més, el desenvolupament sostenible ha de tenir en compte: el medi ambient, el futur, la qualitat de vida, l’equitat, la precaució i el pensament holístic. L’educació per la sostenibilitat implica: una nova ètica, una acció transformadora i un nou estil de pensament. Des de l’escola es pot contribuir al desenvolupament d’una societat més sostenible a través de la realització de projectes de sostenibilitat que tinguin present els quatre àmbits: la gestió escolar, el currículum, la participació i la comunicació i l’entorn físic i material. Però, per desenvolupar aquests projectes és necessari que l’escola compti amb diferents programes que promouen l’escola sostenible, com per exemple:
- Agenda 21 Escolar (Municipis).
- Escoles Verdes (Generalitat de Catalunya).
- Programes d’Innovació Educativa (Generalitat de Catalunya).
- Projectes Comenius (Comunitat europea).
Aquesta sessió m’ha permès reflexionar sobre la importància que té iniciar l’educació per a la sostenibilitat en aquestes edats primerenques. El fet de conscienciar als infants, des de ben petits, què és el que han de fer per preservar el planeta ens permetrà construir entre tots un món millor, ja que no hem d’oblidar que ells seran el futur i el món de demà. Per tant, necessitem canvis fonamentals en la nostra manera de pensar, en els hàbits i en els comportaments en general, hem de conscienciar a totes les persones que cal cuidar el nostre entorn i crec que cal començar per la construcció individual per poder millorar. A més a més, aquesta sessió m’ha permès ampliar els meus coneixements sobre com treballar l’educació per la sostenibilitat a l’escola infantil. Crec que des de les ciències naturals i socials és fonamental realitzar aquest treball, però hem de tenir present que totes les activitats que es plantegin als infants han de tenir un sentit per ells, han de ser interessants, han de ser funcionals i significatives, només d’aquesta manera hi haurà aprenentatge i, per tant, canvi. L’escola ha de ser un model de referència pels infants, a més a més, treballar des de l’escola la sostenibilitat ens permet no només involucrar els infants, sinó també les famílies i tota la comunitat.
Actualment hi ha moltes escoles que porten a terme projectes sostenibles com per exemple:
- Escola Joan Maragall de Ripoll (Escola Verda): http://www.tv3.cat/videos/834759
- Escola Mare de Déu del Coll (Agenda 21 Escolar): http://noticoll.blogspot.com/2010/06/exposicio-de-la-biodiversitat-al-nostre.html
- Escola Lluçanès (Escola Verda): http://blocs.xtec.cat/ceipllucanesprats/category/medi-ambient/
http://blocs.xtec.cat/ceipllucanesprats/2010/12/18/un-arbre-de-nadal-molt-especial/
- Escola Mare de Déu de Montserrat (Escola Verda): http://www.tv3.cat/videos/3264810
Les activitats que es poden realitzar són diverses, però no hem d’oblidar que a infantil la narració de contes esdevé fonamental pels més petits i un dels recursos que també hem de tenir presents per a treballar els aspectes relacionats amb la sostenibilitat és el conte ambiental.
En definitiva, tots aquests coneixements, exemples, treballs i projectes seran sens dubte recursos que em seran de gran ajut, com a futura educadora, per treballar l’educació per la sostenibilitat amb els més petits. Sense dubte, el repte serà aconseguir crear persones que cuidin i valorin el món que ens envolta i, així, construir una societat global justa i sostenible.
Finalment, m’agradaria acabar aquesta entrada al bloc amb una imatge que recull tot el que hem estat treballant a la sessió d’avui.
Tots podem posar el nostre granet de sorra per tal de millorar i conservar el món en el que vivim. Necessitem canvis fonamentals en la nostra manera de pensar, en els hàbits i en els comportaments en general. Per aquest motiu és imprescindible treballar l'educació per a la sostenibilitat a l'escola amb els infants des de ben petits!
La Carta de la Terra: http://www.cartadelatierra.es/esp/text.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)