Una escola infantil per un món més sostenible.

Magistral CMN: 14-10-11

El treball de l’educació per la sostenibilitat ens permet pensar quins desitjos tenim per fer un món millor i més sostenible. És per aquest motiu que avui hem iniciat la magistral pensant individualment un desig per protegir la Terra. El meu desig ha estat: “que tothom prengui consciència de les pròpies actuacions per tenir cura del medi que ens envolta”. Tot seguit algunes de nosaltres l’ha compartit amb la resta de companys i hem observat que hi ha hagut algunes coincidències.

A continuació, se’ns ha presentat la Carta de la Terra l’ hem comentat entre tots i, sobretot, ens hem centrat en els quatre grups de principis que la sostenen: respecte i cura de la comunitat de vida (I), integritat ecològica (II), justícia social i econòmica (III) i democràcia, no-violència i pau (IV). Mitjançant l’explicació d’aquests principis hem pogut observar que la protecció del planeta no només és biològica i física, sinó també social (democràcia). Seguidament, per grups de treball, hem seleccionat un dels principis amb la finalitat d’observar com es podria treballar a l’Educació Infantil. A partir del principi escollit, hem elaborat un llistat d’accions que es podrien realitzar des de l’escola per a contribuir a fer un món millor.

Nosaltres hem escollit un dels principis que s’engloba en el primer grup, concretament: “Preservar els fruits i la bellesa de la Terra per a les generacions presents i futures”. Les accions que hem proposat han estat: construir un hort, fer una sortida al bosc i netejar-lo, entre d’altres. Finalment, hem posat en comú totes les nostres aportacions i, d’aquesta manera, hem compartit i adquirit noves idees i coneixement.

Per altra banda, mitjançant la presentació d’un power point hem parlat de com s’ha de portar a terme el treball de l’educació per la sostenibilitat a l’escola infantil. Sabem que els problemes del nostre planeta són complexos, globals, evolucionen amb el temps i les seves conseqüències són imprevisibles. Per tant, el canvi no només ha de ser educatiu, sinó també social. A més a més, el desenvolupament sostenible ha de tenir en compte: el medi ambient, el futur, la qualitat de vida, l’equitat, la precaució i el pensament holístic. L’educació per la sostenibilitat implica: una nova ètica, una acció transformadora i un nou estil de pensament. Des de l’escola es pot contribuir al desenvolupament d’una societat més sostenible a través de la realització de projectes de sostenibilitat que tinguin present els quatre àmbits: la gestió escolar, el currículum, la participació i la comunicació i l’entorn físic i material. Però, per desenvolupar aquests projectes és necessari que l’escola compti amb diferents programes que promouen l’escola sostenible, com per exemple:

- Agenda 21 Escolar (Municipis).

- Escoles Verdes (Generalitat de Catalunya).

- Programes d’Innovació Educativa (Generalitat de Catalunya).

- Projectes Comenius (Comunitat europea).

Aquesta sessió m’ha permès reflexionar sobre la importància que té iniciar l’educació per a la sostenibilitat en aquestes edats primerenques. El fet de conscienciar als infants, des de ben petits, què és el que han de fer per preservar el planeta ens permetrà construir entre tots un món millor, ja que no hem d’oblidar que ells seran el futur i el món de demà. Per tant, necessitem canvis fonamentals en la nostra manera de pensar, en els hàbits i en els comportaments en general, hem de conscienciar a totes les persones que cal cuidar el nostre entorn i crec que cal començar per la construcció individual per poder millorar. A més a més, aquesta sessió m’ha permès ampliar els meus coneixements sobre com treballar l’educació per la sostenibilitat a l’escola infantil. Crec que des de les ciències naturals i socials és fonamental realitzar aquest treball, però hem de tenir present que totes les activitats que es plantegin als infants han de tenir un sentit per ells, han de ser interessants, han de ser funcionals i significatives, només d’aquesta manera hi haurà aprenentatge i, per tant, canvi. L’escola ha de ser un model de referència pels infants, a més a més, treballar des de l’escola la sostenibilitat ens permet no només involucrar els infants, sinó també les famílies i tota la comunitat.

Actualment hi ha moltes escoles que porten a terme projectes sostenibles com per exemple:

- Escola Joan Maragall de Ripoll (Escola Verda): http://www.tv3.cat/videos/834759

- Escola Mare de Déu del Coll (Agenda 21 Escolar): http://noticoll.blogspot.com/2010/06/exposicio-de-la-biodiversitat-al-nostre.html

- Escola Lluçanès (Escola Verda): http://blocs.xtec.cat/ceipllucanesprats/category/medi-ambient/

http://blocs.xtec.cat/ceipllucanesprats/2010/12/18/un-arbre-de-nadal-molt-especial/

- Escola Mare de Déu de Montserrat (Escola Verda): http://www.tv3.cat/videos/3264810

Les activitats que es poden realitzar són diverses, però no hem d’oblidar que a infantil la narració de contes esdevé fonamental pels més petits i un dels recursos que també hem de tenir presents per a treballar els aspectes relacionats amb la sostenibilitat és el conte ambiental. M’agradaria compartir un link on es pot veure un exemple de contes ambientals. A més a més, podem observar tots aquells aspectes que s’han de tenir presents en la narració d’un conte i com es capta l’interès i la motivació dels més menuts. http://www.youtube.com/watch?v=2r-sy9QiUKk

En definitiva, tots aquests coneixements, exemples, treballs i projectes seran sens dubte recursos que em seran de gran ajut, com a futura educadora, per treballar l’educació per la sostenibilitat amb els més petits. Sense dubte, el repte serà aconseguir crear persones que cuidin i valorin el món que ens envolta i, així, construir una societat global justa i sostenible.

Finalment, m’agradaria acabar aquesta entrada al bloc amb una imatge que recull tot el que hem estat treballant a la sessió d’avui.

Tots podem posar el nostre granet de sorra per tal de millorar i conservar el món en el que vivim. Necessitem canvis fonamentals en la nostra manera de pensar, en els hàbits i en els comportaments en general. Per aquest motiu és imprescindible treballar l'educació per a la sostenibilitat a l'escola amb els infants des de ben petits!

La Carta de la Terra: http://www.cartadelatierra.es/esp/text.html

Per què és tan important el conte a infantil?

Magistral CMS: 14-10-11

La narrativa dels contes és una eina molt important per a l’ensenyament i l’aprenentatge a l’etapa d’Educació Infantil perquè, entre d’altres coses, permet educar en valors, fer que l’infant es senti identificat en diferents situacions que es presenten a la història... Però, sobretot, el conte és important per a la construcció del pensament. El conte té un paper clau en l’estructura cognitiva de l’ésser humà. Dels 0- 6 anys es realitza un creixement enorme del cervell i la narració esdevé l’element primordial de l’estructuració del pensament. La narració afegeix imatges, emocions i tots aquells elements que ens fan partícips de la història.

En l’àmbit de les ciències socials a través del conte treballem la competència dels valors: l’empatia, la responsabilitat, la tolerància, el respecte, el civisme, l’estimació, l’agraïment, la solidaritat...

Avui la mestra és qui ha realitzat l’activitat d’explicar un conte, Cargol treu banya. L’hem escoltat, observat i finalment, entre tots, l’hem avaluat. Seguidament per grups ens ha proposat de narrar un conte per a la pròxima sessió aplicant els aspectes treballats i, sobretot, sense oblidar de representar-ne el valor social. El nostre grup ens ha tocat el conte La formiga distreta i el valor social que hi ha darrera d’aquest és la responsabilitat. La seva experiència serà un bon model a seguir. Ara només ens cal, a nosaltres, posar-ho en pràctica!

Des del meu punt de vista, penso que ha estat una activitat molt encertada i enriquidora la qual m’ha permès reflexionar i prendre consciència de quins són els aspectes que s’han de tenir presents en narrar un conte i els valors socials que hi ha darrera d’aquest. Per tant, el conte a l’escola ens serveix com una eina per potenciar una sèrie de valors positius en les relacions humanes. L’empatia, la solidaritat, el civisme, l’agraïment..., són fonamentals per a desenvolupar en els infants una personalitat sana i equilibrada.

Relacionant-ho amb la classe de ciències naturals hem permet concloure que no es pot fer sostenibilitat sense tenir en compte els valors socials i ètics. La sostenibilitat es fomenta amb els altres a partir d’una societat democràtica i madura. Per tant, no hi ha sostenibilitat sense comunitat!

A continuació , adjunto un enllaç, on hi ha un article d’opinió, que crec que és molt encertat i recull les principals idees treballades a la sessió d’avui. Enllaç: http://valorestic.wordpress.com/2008/01/19/educar-para-la-paz-leyendo-cuentos/

"No és per atzar que tots els infants mostrin un gran interès per les històries. L'hora del conte representa per a ells un moment de tendresa, de plaer i de coneixements". (Milan, 1991)

----------------------- ----------------------

En aquesta imatge explico el conte Dè que fa gust la Lluna

als infants de la classe de l'Acordió. Per a mi compartir amb els més petits

l'explicació del conte va ser una experiència molt gratificant i enriquidora.

Finalment, m'agradaria concloure que explicar contes no només és un art, sinó un plaer compartit, tant per qui els explica com per qui els escolta!

Llibre d'interès: Mil anys de contes. Milan, 1991

Quin model didàctic hi ha darrere de les activitats que realitzem amb els infants?

Magistral CMN: 23-09-11

Iniciem la segona sessió fent un recordatori del que es va fer i el que es pretenia amb la sessió anterior.

Tot seguit hem parlat dels diferents models didàctics d’ensenyament i la seva metodologia. Primer, hem diferenciant tres conceptes: mètode (manera de fer concreta), metodologia (idees fonamentals que s’han de treballar) i model (visió sobre com ensenyar i aprendre).

A continuació, per grups a partir d’un exemple d’una activitat sobre plantes Cultivar sin semillas, hem identificat i reflexionat sobre el valor del model didàctic que millor la representava, tot identificant-ne la visió sobre l’aprenentatge, l’ensenyament i la ciència. A través de diferents preguntes, hem arribat a la conclusió que el model didàctic que millor representava l’activitat és el model d’escola tradicional i d’escola dels anys 30. Aquest exemple ens ha permès, de forma col·lectiva, veure quins són els diferents models didàctics que poden orientar el treball que fan els docents sobre el medi amb els infants.

Seguidament, se’ns ha projectat un power-point per mostrar-nos quina ha de ser la classe ideal per treballar el medi d’educació infantil amb els infants. És a dir, quin ha de ser el treball didàctic a la classe amb els nens per tal de promoure les diferents maneres de fer, sentir, pensar, comunicar i col·laborar.

Aquesta sessió m’ha fet reflexionar sobre la importància i el valor de les activitats de ciències que es fan a l’aula.

He après que hem de ser actives en l’àmbit que volem treballar amb els infants, hem de proposar activitats creatives, engrescadores que promoguin les diferents maneres fer, sentir, pensar, comunicar i col·laborar, d’aquesta manera en gaudirem i n’ aprendrem tots. Hem de promoure un treball sobre el medi que parteixi de la curiositat i de l’interès dels infants sense oblidar la importància de les preguntes generadores de coneixement!

" Si m'ho dius me n'oblido,

si m'ho ensenyes tinc por d'oblidar-ho,

si ho faig ho aprenc" .

Elionor Goldschmied

Finalitats de l'àrea del Coneixement del Medi Social

Magistral CMS: 23-09-11

Iniciem la magistral fent un recordatori de les tres idees força que s’han de tenir presents a l’assignatura:

. Xarxa: actualment vivim en un món en xarxa, un món globalitzat on contínuament rebem informació d’arreu del món a través dels mitjans de comunicació. Aquest fet ens permet conèixer les diferents realitats existents. En l’àmbit educatiu, com a docents hem de conèixer aquesta realitat que ens envolta, hem de saber seleccionar la informació que és important perquè esdevingui significativa pels infants.

. Complexitat: el món és una xarxa en la qual interactuem i ens relacionem. Vivim en un món complexa i aquest món en el qual vivim s’ha d’entendre des de diferents perspectives.

. Howard Gardner ens parla de les intel·ligències múltiples, entre elles, destacar la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal. La intrapersonal és la capacitat de tenir un bon autoconeixement i inclou tendència a la reflexió. En canvi, la segona, la interpersonal és l'habilitat per relacionar-se amb els altres i inclou qualitats com l'empatia i la sociabilitat. Totes dues intel.ligències s’inclouen dins l'anomenada intel.ligència emocional i són imprescindibles per treballar dos conceptes claus de les ciències socials: la identitat (el jo) i l’alteritat (els altres).

Una altra de les idees importants que cal tenir presents en l’àrea del Coneixement del Medi Social a Educació Infantil són els quatre conceptes següents:

1. Relació entre la teoria i la pràctica: fa referència a la coherència entre allò que es pensa i allò que es fa. És a dir, coherència entre pensament i acció. Perquè sobre la coherència entre allò que es pensa i allò que es fa dóna lloc a resultats.

La teoria, en realitat, és allò que ens permet entendre com es construirà el coneixement. Per tant, entenem la teoria com el conjunt d’eines que permeten construir coneixement en els nostres infants.

Tots nosaltres tenim una percepció del món i com a docents hem de partir del currículum. A dins d’aquest trobem l’acció del docent.

2. Concepcions de l’acció docent: fa referència a les formes de fer treballar a l’alumnat. El paper dels alumnes pot ser passiu (l’alumnat no participa) o actiu (l’alumnat participa).

Quan el docent transmet coneixements només hi ha una única direcció, mestre-alumne, i per tant, els alumnes tenen un paper passiu. L’alumne es limita a escoltar al professor ja que aquest elabora un coneixement i el transmet.

En canvi, quan el docent acompanya a l’alumne, és a dir, fa de guia, els alumnes tenen un paper actiu ja que es deixa una escletxa perquè l’alumne participi del seu propi coneixement. En aquest cas es creen situacions d’aprenentatge. Aleshores hem de parlar de constructivisme: l’infant és qui construeix el seu propi coneixement.

3. Valors de l’acció docent: com l’empatia (saber posar-te en el lloc de l’altre per entendre’l), el respecte, la solidaritat, la curiositat, l’esperit crític, la creativitat, l’autonomia...

4. Prejudicis de l’acció docent: com per exemple de gènere, ètnics, de classe social, ritmes d’aprenentatge, les etiquetes per influència dels altres, favoritisme...

A partir dels quatre conceptes esmentats anteriorment sorgeixen les finalitats de l’àrea del Coneixement del Medi Social. Algunes de les finalitats que han sorgit a l’aula mitjançant les nostres aportacions són:

- Fomentar el respecte i la sostenibilitat.

- Desenvolupar el pensament crític davant del món.

- Prendre consciència, conèixer el món on es viu.

- Entendre d’on venim per saber on estem i cap a on anem.

- Despertar la curiositat per comprendre el món i les seves relacions.

- Fomentar l’autonomia.

- Fomentar la solidaritat i la justícia.

- Entre d’altres.

A la classe d’avui hem desenvolupat alguns dels continguts que surten al currículum d’Educació Infantil. Aquesta m’ha permès reflexionar i prendre consciència sobre quina ha de ser l’actuació del docent per tal de portar una acció coherent a l’aula. Partint de la relació que hi ha entre la teoria i la pràctica, el docent, ha de fer de guia no de transmissor de coneixements, ha de concebre a l’infant com un subjecte actiu i participatiu, ha de promoure valors com el respecte, l’empatia, la solidaritat, la curiositat, l’esperit crític, la creativitat i l’autonomia, i sobretot, ha de deixar de banda qualsevol tipus de prejudicis ja sigui per raons de gènere, d’ètnia, de classes socials, de ritmes d’aprenentatge, d’etiquetes i de favoritismes.

Arrel d’aquesta classe una de les preguntes que em proposo és: Tots els docents són conscients que s’han de tenir present aquests quatre aspectes per tal de portar una acció coherent a l’aula?

Com a docents tenim l’obligació que tot l’alumnat aconsegueixi l’aprenentatge i que tots avancin en el coneixement en funció de les seves necessitats i individualitats. Tenint en compte tots aquests aspectes i posant-los en pràctica, de ben segur que ho aconseguim!

" Compartim la nostra experiència amb el medi en el passat per poder imaginar un futur com a mestres".

Magistral CMN: 16-09-11

Avui hem iniciat l'assignatura de Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social. Aquesta es centra en el coneixement, l'anàlisi i el disseny de situacions educatives per a l'ensenyament i l'aprenentatge de l'àrea de descoberta de l'entorn a l'etapa d'Educació Infantil.

La primera activitat que hem portat a terme, a Medi Natural, ha estat relacionada en recordar i compartir quines han estat les nostres experiències amb el medi en el passat per poder-nos imaginar un futur com a mestres.

Per fer-ho hem elaborat cinc murals que representaven els diferents àmbits que es treballaran a l’assignatura i a partir dels quals podrem treballar el medi amb els infants. Aquests són els següents:

1. Maneres de sentir.

2. Maneres de comunicar.

3. Maneres d’actuar.

4. Maneres de pensar.

5. Maneres de col·laborar.

Cada grup ha classificat les seves aportacions al lloc corresponent i en acabar, entre tots n’hem comentat els resultats. L’àmbit més ple ha estat maneres de sentir i el més fluix maneres de comunicar i penso que és una de les àrees a la qual se li ha de donar molta importància i que, per tant, cal treballar.

Aquesta activitat m’ha permès reflexionar i prendre consciència que com a futura docent en qualsevol activitat s’han de tenir present i cal treballar tots els àmbits. És cert que s’han d’establir més vincles amb els infants del medi que els envolta per fer un treball més ric. Cal que els infants experimentin, descobreixin, actuïn perquè és quan s’actua que s’aprèn.

A través de l’activitat que ens ha proposat la tutora i les nostres aportacions ens han permès construir les idees o una imatge del que ens agradaria treballar a l’assignatura de medi com a grup. Totes aquestes experiències compartides m’han permès comprendre quin ha de ser el treball sobre l’entorn com a futura docent a l’escola infantil. A partir d’aquí entre totes hem construït una projecció ideal del treball que ens agradaria fer al voltant del medi a l’educació infantil.

Algunes de les preguntes que aquesta primera sessió m’ha despertat són: Cal treballar tots els àmbits per igual o s’han de potenciar el més febles?

Finalment, m’agradaria posar-vos aquest vídeo perquè penso que el treball que realitza la mestra amb els infants és molt encertat i un bon model a seguir!

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=wvWXGo73fLY#!

Els infants de la classe de l’Acordió treballen la tardor, descobreixen i experimenten amb el medi que els envolta, senten curiositat, observen, manipulen, actuen i aprenen!

En quin món vivim?

Magistral CMS: 16-09-11.

Bloc 1: Fonaments i perspectives de la intervenció educativa en l’àrea de descoberta de l’entorn, des de la perspectiva de les ciències socials.

Avui a la facultat hem iniciat la primera magistral de l’assignatura Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social, I. Mitjançant la participació hem visualitzat i comentat algunes imatges que ens han permès encapçalar el primer bloc de l’assignatura que té com a títol: Fonaments i perspectives de la intervenció educativa en l’àrea de descoberta de l’entorn, des de les ciències socials.

Des del meu punt de vista, aquesta primera sessió m’ha fet reflexionar sobre el món en el qual vivim, un món globalitzat on la informació i la comunicació tenen un paper fonamental. Penso que és essencial que si hi ha alguna manera de poder canviar el món en el qual vivim és a través de l’educació. Per aquest motiu tal i com ens mostra el títol del bloc crec que per poder dur a terme una intervenció educativa coherent en l’àrea de descoberta de l’entorn, com a futures docents en l’etapa d’educació infantil, és necessari conèixer el món que habitem. Però no només conèixer-lo i adaptar-nos a les coses, a veure-les com una normalitat, sinó reflexionant i reaccionant. La Història de la granoteta, d’Oliver Clerc, és una metàfora que reflecteix molt bé les conseqüències que produeixen el fet d’adaptar-nos a les coses i a veure-les com una normalitat en comptes de reflexionar i reaccionar.

Estem vivint l'explosió dels mitjans de comunicació, que dóna lloc, entre d'altres coses, la globalització de l'economia i de la vida social. Suposant que un canvi no sigui possible, per ara, penso que primer la consciència ha de començar per un mateix si volem que els nostres futurs alumnes siguin els que canviïn el món que predomina actualment. En nosaltres recau la importància de començar a construir un món més just, hem de començar a ser crítics, a dialogar ..., per poder transmetre idees als més petits. Hem de fer que els nens i les nenes actuïn, experimentin, per fer ciutadans que siguin capaços de sentir, reflexionar, raonar i canviar. En general, el procés de globalització ha produït efectes positius i negatius. Que el balanç de la globalització sigui negatiu o positiu depèn de la posició de cadascú. La veritat és que la millor manera de parlar sensatament dels efectes de la globalització és analitzant per separat les coses bones i les dolentes que ha produït i que produeix.

Imatge i frases que recullen la sessió:

· La manera com siguin i pensin els nens i nenes d’avui determinarà com serà el món de demà.

· A petits passos, grans canvis!