Finalment, m'agradaria tancar aquest primer apartat del bloc de l’assigantura compartint amb tots vosaltres un
A tots i a totes, us desitjo un Bon Nadal i que els vostres desitjos es compleixin!
divendres, 23 de desembre del 2011
Tancament del bloc.
L'espai i el temps a l'Educació Infantil.
Magistrals CMS: 18-11-2011 i 18-12-1011.
Avui, a l’àrea del Coneixement de Medi Social hem reprès dos conceptes que havíem treballat amb anterioritat, fonamentals i essencials, per a treballar a l’etapa d’Educació Infantil: l’ espai i el temps. Aquests dos conceptes clau els hem treballat mitjançant el mètode inductiu, és a dir, a partir d’una sèrie d’exemples significatius n’hem extret les idees principals.
Per evitar fer incoherències en relació a l’espai i el temps hem esmentat les idees que ens ajudaran a resoldre-les per tal que les experiències que van construint els infants sobre aquestes nocions no siguin errònies.
1. Hi ha diferents tipus de temps: històrics, biològics, quotidià, meteorològic... A l’Educació Infantil els haurem de treballar tots mitjançant tres eines: les rutines (repeticions), les experiències (són fonamentals, ja que el llarg de la nostra vida anem acumulant experiències sobre el que hem viscut) i el llenguatge (que és molt important perquè a través del llenguatge es dóna significat).
2. Ritmes i periodització. El coneixement de temps/espai és força heurístic (camí obert, significa que té moltes respostes, és creatiu i es construeix sense que necessariament s’arribi a un significat) / algorítmic (camí tancat, només hi ha una sola fórmula).
3. Abans/ara (canvi). Si als infants els fem viure experiències del passat ara, és a dir, en el present, el seu coneixement creixerà. Per educar en el pensament complex és necessari que els infants, com a mínim, una vegada al curs visquin una experiència de les coses que es feien abans per poder compara-ho amb el que es fa ara, i d’aquesta manera, prendran consciència del canvi. A partir d’aquí els infants aniran adquirint experiència entre l’abans i l’ara.
4. Durada. Els infants en un inici no tenen experiència de la durada del temps, ho van aprenent en funció de les seves experiències. Aquest concepte de la durada del temps és molt complex. El temps és relatiu i mesura objectiva que es posa en relació amb la mesura perceptiva (de l’experiència).
5. Espai. La noció d’espai es construeix a partir de conceptes oposats (gran/petit, conreat/ferm...). Per tant, la comparació és bàsica per a treballar l’espai perquè significa identificar i qualificar els llocs i permetran a l’infant situar-se. Una forma de treballar amb els infants perquè puguin situar-se en l’espai serà a partir del propi cos.
Sabem prou bé que els infants aniran construint i adquirint de mica en mica la noció d’espai i temps, ja que són dos conceptes abstractes i de difícil comprensió. Aquests són més fàcils d’entendre quan se circumscriuen a les experiències del subjecte, perquè cadascuna de les seves percepcions o actuacions es produeixen en un lloc concret (espai) i en un moment determinat (temps). El temps no es percep de la mateixa manera que l’espai. L’espai es percep i el temps es viu. L’exploració de l’espai en l’infant comença amb els moviments propis del seu cos. En canvi, el procés d’interiorització del temps s’inicia en l’infant a partir de la vivència de les rutines i els hàbits diaris.
En definitiva, per aconseguir que els infants adquireixen el concepte d’espai i temps és necessari crear, presentar i oferir moltes situacions i experiències que els ajudin a formar-los.
“El temps és el passat, el present i el futur que es recicla en cada instant per ser viscut i reviscut”.
dilluns, 5 de desembre del 2011
El Currículum i l'Àrea de Descoberta de l'Entorn Natural i Social a l'Educació Infantil.
Magistral CMS: 02-12-11
A Didàctica del Coneixement del Medi Social, continuem parlant del Currículum de segon cicle d’Educació Infantil. Per tant, afegim la part del medi social a la magistral anterior.
En aquesta sessió, sobretot, ens hem centrat a identificar les capacitats i els continguts que es desenvolupen a infantil a partir de les noves propostes que nosaltres vam haver de crear i proposar per a treballar la gimcana.
Primerament, hem fet esment de quins són els currículums que utilitzem i activem quan treballem amb els infants: el currículum ocult (cosmovisió del mestre/a, decisions del centre...), el currículum oficial (és el que estableix oficialment la Generalitat de Catalunya) i el currículum pràctic (que fa referència als models, les idees creatives, recursos...). Per tant, per fer el procediment didàctic a infantil sempre seguirem i tindrem en compte aquesta direcció:currículum ocult, oficial i pràctic.
La finalitat de l’existència del currículum oficial és fer un codi per tal de portar a terme una educació formal. Quan un país estructura les seves lleis per fer justícia també s’elaboren uns codis. Per tant, l’elaboració del currículum oficial significa que dóna molta importància a l’educació. Aquest currículum és obert ja que no precisa el que hem de fer cada dia a l’aula.
Després de l’explicació teòrica, per grups hem presentat i exposat a la resta de companys les noves propostes d’activitats. En funció d’aquestes i, entre tots, mitjançant el currículum d’infantil n’hem identificat les capacitats i els continguts que es treballaven en cada una de les activitats. També hem fet esment dels valors socials que es pretenien treballar en cada activitat en concret. Hem pogut comprovar que la raó és compartida, no la té una sola persona. Per tant, quan treballem amb els infants haurem de tenir present que no només hi ha una única raó, sinó diversitat i punts de vista diferents i tots són iguals de vàlids i bons. Això és el que ens enriqueix com a persones.
Aquesta sessió m’ha permès reflexionar sobre la importància que té plantejar bé les activitats tenint en compte el currículum de la segona etapa d’Educació Infantil que engloba les capacitats i els continguts que cal desenvolupar amb els més petits.
M'agradaria finalitzar l'entrada al bloc amb una imatge d'uns infants que estan portant a terme una activitat relacionada amb el reciclatge. A més a més, aquesta imatge em servirà d'exemple per exposar les capacitats i els continguts que hem treballat en aquesta sessió, ja que l'activitat del reciclatge ha estat una de les propostes realitzades i en les quals molts grups han coincidit.
Exemple activitat Gimcana: Reciclatge.
Capacitats: Aprendre a conviure i habitar el món.
Continguts: Respecte pels elements de l’entorn natural i social i participació en actuacions per a la conservació del medi.
Valor social: Corresponsebilitat, respecte, cohesió social, compromís ...
Els continguts per treballar la Descoberta de l'Entorn natural a l'Educació Infantil.
Magistral CMN: 02-12-11
La setmana passada vam tenir l’oportunitat de realitzar una Gimcana a l’UAB. Aquesta va ser organitzada per tots els professors de l’assignatura amb la finalitat de fer-nos prendre consciència de les possibilitats educatives que ens ofereix el nostre entorn per poder observar, establir relacions, predir, imaginar, comprendre i, d’aquesta manera, fer que els infants visquin experiències gratificants i enriquidores i adquireixin coneixement. Després de realitzar la gimcana puc corroborar que l’entorn proper és fonamental i una excel·lent oportunitat per a treballar el currículum d’Educació Infantil. A partir d’aquesta experiència he pogut comprovar que l’entorn que ens envolta ens brinda un munt de possibilitats i, per tant, cal aprofitar-les per a treballar els continguts de l’etapa d’Educació Infantil.
Després de fer un breu recordatori del que vam viure i experimentar el divendres de la setmana passada amb la gimcana, a la magistral d’avui, iniciem la proposta de treball centrada en els continguts per treballar la descoberta de l’entorn a l’etapa d’Educació Infantil. La sessió s’ha desenvolupat en dues parts. La primera ha estat relacionada amb el Currículum d’ Educació Infantil i la segona hem analitzat, en funció de les idees aportades durant la primera sessió, una de les proves realitzades a la gimcana.
Primerament hem fet un recordatori dels cinc àmbits a partir dels quals treballem el medi amb els infants: maneres de pensar, de comunicar, de representar, de fer i de sentir i, per tant, aquestes maneres són les que ens permetran desenvolupar les capacitats dels infants. Segons el currículum del segon cicle d’Educació Infantil les capacitats que s’han de desenvolupar són les següents:
1. Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.
2. Aprendre a pensar i a comunicar.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4. Aprendre a conviure i habitar el món.
Treballar el medi a l’Educació Infantil a partir de l’entorn proper ens permetrà desenvolupar totes aquestes capacitats. A més a més, cal preveure els àmbits temàtics que es voldran desenvolupar que són: l’àmbit dels materials (matèria), de la vida (ésser viu, parts i medi) i del moviment (força i energia). Cada un d’aquests àmbits està relacionat amb uns fenòmens determinats (en l'àmbit dels materials: objectes quotidians, aliments, residus paper...; en l'àmbit de la vida: éssers vius i en l'àmbit del moviment: joguines, pilotes, molinets...). Cal tenir present els continguts o conceptes clau que són: diversitat/homogeneïtat, canvi/conservació, interacció/independència, elements (parts)/estructura (relacions), abans/ara/després (temps) i aquí/ allà (espai) i tots aquests continguts es poden aplicar en qualsevol dels tres àmbits.
Per tant, per a l’elaboració de les activitats que portem a terme amb els infants d’infantil haurem de tenir en compte tots aquests aspectes esmentats anteriorment. A més, no només haurem de pensar quins són els continguts que treballarem, sinó també com ho farem (processos o tècniques), com els comunicarem (interacció a l’aula o mitjançant les noves tecnologies de la informació i del comunicació), com els representarem (quins llenguatges utilitzarem: el plàstic, el matemàtic o el corporal), i, per últim, com ho sentirem (actituds i valors relacionades amb: l’activitat d’interacció amb el món, amb la ciència com activitat social o amb la interacció a l’aula).
Seguidament, per grups se’ns ha repartit una de les proves que vam realitzar a la gimcana per tal d’analitzar i relacionar tot el que hem treballat. Hem respost cada una de les preguntes plantejades en funció de quines són les capacitats, els àmbits temàtics, els fenòmens del món, els continguts i els llenguatges que es podrien treballar a partir de l’activitat proposada. La nostra prova ha analitzar ha estat la següent: Què passa en un menjador?
A partir de la nostra reflexió hem comunicat els resultats obtinguts a la resta de companys i, finalment, hem pogut veure que totes les activitats de la gimcana presentaven els aspectes que cal treballar a la descoberta de l’entorn natural a infantil per desenvolupar les capacitats dels infants.
Aquesta sessió m’ha permès reflexionar sobre quins són els aspectes que hauré de tenir presents alhora de dissenyar les activitats pels infants perquè l’aprenentatge esdevingui significatiu i funcional. A més a més, tal i com diu Montserrat Pedreira en la lectura Semblants però diferents: una experiència sobre materials a parvulari, per a la realització de les activitats hauré de tenir en compte una planificació estratègica la qual em permetrà canviar o fer algunes modificacions en funció de les necessitats dels infants. Per tant, la planificació haurà de ser dinàmica, adaptable, imprevisible, no rígida ni tancada. (Montserrat Pedreira, 2010)[1]
En definitiva, sens dubte el currículum, els continguts per treballar la descoberta de l’entorn explicats en la sessió d’avui, les activitats que vaig realitzar a la gimcana i la lectura seran eines fonamentals i de gran ajut que tindré en compte com a futura educadora.
Finalment, m’agradaria enllestir aquesta entrada al bloc amb unes imatges extretes de la lectura de Montserrat Pedreira.
Els infants aprenen a partir de materials quotidians aparentment semblants: la sal, el guix, el sucre, el bicarbonat... Primer conversen al voltant d'aquests materials i, després, entren en contacte amb les seves propietats. Proven si pinten, els barregen amb aigua i intenten fer una bola amb cada un d'ells, afegeixen una mica d'aigua en un got i el material per observar que es comporten de manera diferent.
Els infants treballen la descoberta de l'entorn interactuant i manipulant materials reals, actuen sobre aquests, es fan preguntes, construeixen idees... Aquest és el verdader aprenentatge!
"L'acció fa el pensament" (Jean Piaget)
[1] Pedreira, Montserrat (2010). Semblants però diferents: una experiència sobre materials de parvulari. Educació Química EduQ, 6, 23-29.
L' Escola Bressol i l'Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista? Conferència de Rosa Mª Tarín.
Magistral CMN: 11-11-11
Avui a l’àrea del Coneixement del Medi Natural hem tingut el plaer d’assistir a la presentació d’una conferència portada a terme per Rosa María Tarín, centrada en el tema l’Escola Bressol i l’Educació per la Sostenibilitat, i em resulta sorprenent que la xerrada coincideixi i no concordi amb el paisatge desolador que ens hem trobat aquest matí a la Universitat Autònoma, ja que l’entorn presenta greus problemes per a la sostenibilitat i la salut de les persones.
La conferència s’ha desenvolupat entorn a dos eixos principals:
1. La millora de la qualitat dels espais d’interacció:
Primerament, hem fet referència els tres components que formen l’acció educativa: el professorat, l’alumnat i els continguts. Cal destacar, sobretot, la importància del professorat perquè aquest té el SABER (coneixements teòrics de la professió que l’educador/a ha de saber), el SABER FER (estratègies, manera d’aplicar els coneixements teòrics de la professió), el SABER SER (art de fer de l’educador/a) i el SABER ESTAR (cosmovisió, ètica, responsabilitat, vocació, empatia; manera de comportar-se i afrontar la professió). Un domini d’aquests components comporta una REFLEXIVITAT davant la professió: la capacitat de canvi reflexiu i adaptació activa-creativa a nous contextos.
Els diferents factors que ens permetran de millorar els espais d’interacció són: el benestar, la comunicació, l’interès i la recerca, tot i que, també n’hi ha d’altres. El benestar no només ha d’estar relacionat amb l’espai físic, sinó també amb el cognitiu i l’emocional. A més a més, per promoure’l és necessari que els infants tinguin present la participació, la comunicació, la convivència, el respecte, la diversitat... per tal de saber conviure amb ells mateixos, amb els demés i amb l’entorn. És imprescindible que la diversitat no sigui vista com un problema, sinó com un motor de canvi i una font de riquesa, on els alumnes s’ajudin, es respectin i totes les aportacions siguin acceptades i valorades. El fet que hi hagi alumnes amb diferents nivells permetrà l’intercanvi de comunicació i l’ajut, de manera que els uns aprendran dels altres. Per tant, no té cap sentit proposar fitxes, treballs clònics o preguntes d’una única resposta als infants perquè el que pretenem és que aquests expressin la seva personalitat, la seva creativitat, els seus pensaments... Totes les activitats proposades han de crear interès, han de tenir un sentit i significat pels infants, han d’emergir dels seus interessos i és necessari tenir diversitat i riquesa de materials per encoratjar i estimular els seus comportament. A més a més, és fonamental deixar espais de comunicació perquè puguin expressar-se, s’afavoreixi l’intercanvi entre iguals, la formulació de preguntes... També hem de tenir en compte la recerca un exemple en seria el joc exploratori. Cal potenciar el màxim l’ús de materials naturals que l’entorn ens ofereix perquè ofereixen diversitat d’estímuls, la creació, la imaginació i permeten involucrar a les famílies. A més a més, hem de donar temps els infants per pensar, provar, compartir, reflexionar i aprendre.
2. Els canvis en la cultura d’escola:
El canvi en la cultura de l’escola implica una millora en els següents contextos d’acció:
L’organització i participació: Una escola participativa. Canvi en l’àmbit de la vida al centre i el clima escolar que impliqui tota la comunitat educativa.
El currículum: L’ambientalització curricular. Integrar l’ educació per a la sostenibilitat en el PEC i en totes les àrees que s’imparteixen.
La gestió sostenible: Un equipament sostenible. L’ús de recursos i la gestió del centre ha de ser coherent amb el PEC. El centre ha de ser un propi exemple de com actuar per a la sostenibilitat.
La implicació de l’entorn: Una escola oberta i activa. La relació del centre amb l’entorn proper a través d’accions de millora i de dinamització local i amb l’entorn immediat com element facilitador d’aprenentatges.
La conferència m’ha permès reflexionar i prendre consciència dels aspectes que s’han de tenir presents per a treballar la sostenibilitat a l’Educació Infantil, sense oblidar la importància de fer un treball que no només involucri els infants, sinó també les famílies i tota la comunitat. Sense dubte tots els continguts exposats durant la conferència, els exemples presentats de les activitats que els infants han realitzat a les Escoles Bressol, juntament amb tot allò que hem treballat el llarg de l’assignatura em serviran de referència de cara a un futur no molt llunyà com a docent.
“L’infant és fet de cent. L’infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parlar; cent, sempre cent maneres d’escoltar de sorprendre, d’estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent maneres de descobrir, cent maneres d’inventar, cent maneres de somiar. L’infant té cent llengües (i encara cent, i cent, i cent) però li’n roben noranta-nou. L’escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: de pensar sense mans, de fer sense cap, d’escoltar i de no parlar, de comprendre sense joia, d’estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: de descobrir el món que ja existeix i de cent li’n roben noranata-nou. Li diuen: que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i els somnis, són coses que no van plegades. Li diuen en definitiva que el cent no existeix. L’infant diu: però el cent existeix.”
Loris Malaguzzi.
Conseqüències de la Festa Major a la UAB.
Magistral CMS: 11-11-11
Avui hem tingut el plaer d’assistir a la presentació d’una conferència portada a terme per Rosa Maria Tarín, centrada en el tema l’Escola Bressol i l’Educació per la Sostenibilitat, i em resulta sorprenent que la xerrada coincideixi i no concordi amb el paisatge desolador que ens hem trobat aquest matí a la Universitat Autònoma, ja que l’entorn presenta greus problemes per a la sostenibilitat i la salut de les persones.
A l’àrea del Coneixement del Medi Social hem reflexionat sobre quines han estat les conseqüències per les quals l’entorn de la Universitat Autònoma presentava aquest paisatge desolador: deixalles i brutícia per tot arreu i destrosses al mobiliari, després d’haver finalitzat la Festa Major. Un cop més em resulta sorprenent que acabem de sortir d’una conferència on se’ns ha explicat la importància de l’Educació per a la Sostenibilitat i ens trobem amb una realitat que no respon i no concorda amb el que acabem d’escoltar. La veritat és que em costa de pair i m’he adonat que encara hi ha molta feina a fer.
La raó per la qual tractem aquest tema a l’assignatura és ben senzill, doncs, perquè aquest fet està relacionat amb els valors i, en el seu moment, ja vam dir que no podíem fer sostenibilitat sense tenir en compte els valors social i ètics. La sostenibilitat es fomenta amb els altres a partir d’una societat democràtica i madura. Per tant, no hi ha sostenibilitat sense comunitat. I aquest fet que ha succeït avui, a l’entorn de la UAB arrel de la Festa Major, ens demostra clarament que les persones no tenen en compte els altres, no tenen en compte l’alteritat ni tampoc esdevenen capaços d’ empatitzar, és a dir, de posar-se en la pell de les altres. Perquè precisament a l’entorn de la Universitat hi convivim una gran quantitat d’estudiants i mestres que aquesta manera d’actuar ens resulta indignant i intolerable.
A més a més, aquest fet ens demostra que vivim en una societat on manca el sentiment de pertinença a la comunitat, vivim en una societat cada vegada més individualista, que viu el present, l’aquí i l’ara, sense tenir en compte el futur. Per tant, per aquestes raons i juntament amb la manca de control jeràrquic les persones que van assistir a la festa, gent immadura, no tenen cap mena de responsabilitat, consideració ni respecte envers els altres. Des del meu punt de vista, penso que el que s’hauria de fer és que si bé tothom en gaudeix de la festa, també es responsabilitzes cada un de les seves actuacions. Per altra banda, val a dir que aquesta festa el rectorat la prohibit per les greus conseqüències econòmiques i sostenibles devastadores que es generen any rere any. Però, les persones la celebren perquè allò prohibit és allò més desitjat i aquestes troben el seu moment per infringir i no complir les normes.
Davant de tots aquests actes incoherents que es produeixen a la nostra societat esdevé cabdal fomentar, ara més que mai, els valors socials i ètics. Al llarg de l’assignatura a l’àrea del Coneixement del Medi Social hem parlat de la importància d’aquests valors, com treballar-los i, sobretot, fomentar-los des d’edats primerenques, perquè l’educació infantil esdevé la base de l’educació. D’aquesta manera podrem emprendre el camí tots junts per fer una societat més justa, més sostenible on tothom tingui l’oportunitat de viure amb plenitud.
En aquest punt, crec convenient recordar el que diu Mèlich, Palou i Poch (2000)[1] la vida en societat comporta sempre una relació d’alteritat entre jo i l’altre, és a dir, una relació d’alteritat. La relació d’alteritat porta cap al que anomenem una acció social. Però, en l’educació, és a dir, en tot acte educatiu és necessari fer un pas més enllà i tenir en compte, a més a més, d’una relació d’alteritat, una acció social i, també, ètica. El jo creix només si sap escoltar les noves respostes dels altres, és a dir, en relació els altres.
Per acabar adjunto una imatge on es pot veure l’aspecte que presentava aquest matí l’entorn de la Universitat.
Ampolles, cartrons de vi, llaunes, bosses... Aquest és el paisatge desolador que presentava la UAB aquest matí.
[1] Mèlich, J. C., Palou, J. i Poch, C. (Coord.) (2000). Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics? a La veu de l’altre. Reflexions per educar en valors ètics (pp. 33-44). Barcelona: ICE UAB.
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Una escola infantil per un món més sostenible.
Magistral CMN: 14-10-11
El treball de l’educació per la sostenibilitat ens permet pensar quins desitjos tenim per fer un món millor i més sostenible. És per aquest motiu que avui hem iniciat la magistral pensant individualment un desig per protegir la Terra. El meu desig ha estat: “que tothom prengui consciència de les pròpies actuacions per tenir cura del medi que ens envolta”. Tot seguit algunes de nosaltres l’ha compartit amb la resta de companys i hem observat que hi ha hagut algunes coincidències.
A continuació, se’ns ha presentat la Carta de la Terra l’ hem comentat entre tots i, sobretot, ens hem centrat en els quatre grups de principis que la sostenen: respecte i cura de la comunitat de vida (I), integritat ecològica (II), justícia social i econòmica (III) i democràcia, no-violència i pau (IV). Mitjançant l’explicació d’aquests principis hem pogut observar que la protecció del planeta no només és biològica i física, sinó també social (democràcia). Seguidament, per grups de treball, hem seleccionat un dels principis amb la finalitat d’observar com es podria treballar a l’Educació Infantil. A partir del principi escollit, hem elaborat un llistat d’accions que es podrien realitzar des de l’escola per a contribuir a fer un món millor.
Nosaltres hem escollit un dels principis que s’engloba en el primer grup, concretament: “Preservar els fruits i la bellesa de la Terra per a les generacions presents i futures”. Les accions que hem proposat han estat: construir un hort, fer una sortida al bosc i netejar-lo, entre d’altres. Finalment, hem posat en comú totes les nostres aportacions i, d’aquesta manera, hem compartit i adquirit noves idees i coneixement.
Per altra banda, mitjançant la presentació d’un power point hem parlat de com s’ha de portar a terme el treball de l’educació per la sostenibilitat a l’escola infantil. Sabem que els problemes del nostre planeta són complexos, globals, evolucionen amb el temps i les seves conseqüències són imprevisibles. Per tant, el canvi no només ha de ser educatiu, sinó també social. A més a més, el desenvolupament sostenible ha de tenir en compte: el medi ambient, el futur, la qualitat de vida, l’equitat, la precaució i el pensament holístic. L’educació per la sostenibilitat implica: una nova ètica, una acció transformadora i un nou estil de pensament. Des de l’escola es pot contribuir al desenvolupament d’una societat més sostenible a través de la realització de projectes de sostenibilitat que tinguin present els quatre àmbits: la gestió escolar, el currículum, la participació i la comunicació i l’entorn físic i material. Però, per desenvolupar aquests projectes és necessari que l’escola compti amb diferents programes que promouen l’escola sostenible, com per exemple:
- Agenda 21 Escolar (Municipis).
- Escoles Verdes (Generalitat de Catalunya).
- Programes d’Innovació Educativa (Generalitat de Catalunya).
- Projectes Comenius (Comunitat europea).
Aquesta sessió m’ha permès reflexionar sobre la importància que té iniciar l’educació per a la sostenibilitat en aquestes edats primerenques. El fet de conscienciar als infants, des de ben petits, què és el que han de fer per preservar el planeta ens permetrà construir entre tots un món millor, ja que no hem d’oblidar que ells seran el futur i el món de demà. Per tant, necessitem canvis fonamentals en la nostra manera de pensar, en els hàbits i en els comportaments en general, hem de conscienciar a totes les persones que cal cuidar el nostre entorn i crec que cal començar per la construcció individual per poder millorar. A més a més, aquesta sessió m’ha permès ampliar els meus coneixements sobre com treballar l’educació per la sostenibilitat a l’escola infantil. Crec que des de les ciències naturals i socials és fonamental realitzar aquest treball, però hem de tenir present que totes les activitats que es plantegin als infants han de tenir un sentit per ells, han de ser interessants, han de ser funcionals i significatives, només d’aquesta manera hi haurà aprenentatge i, per tant, canvi. L’escola ha de ser un model de referència pels infants, a més a més, treballar des de l’escola la sostenibilitat ens permet no només involucrar els infants, sinó també les famílies i tota la comunitat.
Actualment hi ha moltes escoles que porten a terme projectes sostenibles com per exemple:
- Escola Joan Maragall de Ripoll (Escola Verda): http://www.tv3.cat/videos/834759
- Escola Mare de Déu del Coll (Agenda 21 Escolar): http://noticoll.blogspot.com/2010/06/exposicio-de-la-biodiversitat-al-nostre.html
- Escola Lluçanès (Escola Verda): http://blocs.xtec.cat/ceipllucanesprats/category/medi-ambient/
http://blocs.xtec.cat/ceipllucanesprats/2010/12/18/un-arbre-de-nadal-molt-especial/
- Escola Mare de Déu de Montserrat (Escola Verda): http://www.tv3.cat/videos/3264810
Les activitats que es poden realitzar són diverses, però no hem d’oblidar que a infantil la narració de contes esdevé fonamental pels més petits i un dels recursos que també hem de tenir presents per a treballar els aspectes relacionats amb la sostenibilitat és el conte ambiental.
En definitiva, tots aquests coneixements, exemples, treballs i projectes seran sens dubte recursos que em seran de gran ajut, com a futura educadora, per treballar l’educació per la sostenibilitat amb els més petits. Sense dubte, el repte serà aconseguir crear persones que cuidin i valorin el món que ens envolta i, així, construir una societat global justa i sostenible.
Finalment, m’agradaria acabar aquesta entrada al bloc amb una imatge que recull tot el que hem estat treballant a la sessió d’avui.
Tots podem posar el nostre granet de sorra per tal de millorar i conservar el món en el que vivim. Necessitem canvis fonamentals en la nostra manera de pensar, en els hàbits i en els comportaments en general. Per aquest motiu és imprescindible treballar l'educació per a la sostenibilitat a l'escola amb els infants des de ben petits!
La Carta de la Terra: http://www.cartadelatierra.es/esp/text.html
Per què és tan important el conte a infantil?
Magistral CMS: 14-10-11
La narrativa dels contes és una eina molt important per a l’ensenyament i l’aprenentatge a l’etapa d’Educació Infantil perquè, entre d’altres coses, permet educar en valors, fer que l’infant es senti identificat en diferents situacions que es presenten a la història... Però, sobretot, el conte és important per a la construcció del pensament. El conte té un paper clau en l’estructura cognitiva de l’ésser humà. Dels 0- 6 anys es realitza un creixement enorme del cervell i la narració esdevé l’element primordial de l’estructuració del pensament. La narració afegeix imatges, emocions i tots aquells elements que ens fan partícips de la història.
En l’àmbit de les ciències socials a través del conte treballem la competència dels valors: l’empatia, la responsabilitat, la tolerància, el respecte, el civisme, l’estimació, l’agraïment, la solidaritat...
Avui la mestra és qui ha realitzat l’activitat d’explicar un conte, Cargol treu banya. L’hem escoltat, observat i finalment, entre tots, l’hem avaluat. Seguidament per grups ens ha proposat de narrar un conte per a la pròxima sessió aplicant els aspectes treballats i, sobretot, sense oblidar de representar-ne el valor social. El nostre grup ens ha tocat el conte La formiga distreta i el valor social que hi ha darrera d’aquest és la responsabilitat. La seva experiència serà un bon model a seguir. Ara només ens cal, a nosaltres, posar-ho en pràctica!
Des del meu punt de vista, penso que ha estat una activitat molt encertada i enriquidora la qual m’ha permès reflexionar i prendre consciència de quins són els aspectes que s’han de tenir presents en narrar un conte i els valors socials que hi ha darrera d’aquest. Per tant, el conte a l’escola ens serveix com una eina per potenciar una sèrie de valors positius en les relacions humanes. L’empatia, la solidaritat, el civisme, l’agraïment..., són fonamentals per a desenvolupar en els infants una personalitat sana i equilibrada.
Relacionant-ho amb la classe de ciències naturals hem permet concloure que no es pot fer sostenibilitat sense tenir en compte els valors socials i ètics. La sostenibilitat es fomenta amb els altres a partir d’una societat democràtica i madura. Per tant, no hi ha sostenibilitat sense comunitat!
A continuació , adjunto un enllaç, on hi ha un article d’opinió, que crec que és molt encertat i recull les principals idees treballades a la sessió d’avui. Enllaç: http://valorestic.wordpress.com/2008/01/19/educar-para-la-paz-leyendo-cuentos/
"No és per atzar que tots els infants mostrin un gran interès per les històries. L'hora del conte representa per a ells un moment de tendresa, de plaer i de coneixements". (Milan, 1991)
----------------------- 
----------------------
En aquesta imatge explico el conte Dè que fa gust la Lluna
als infants de la classe de l'Acordió. Per a mi compartir amb els més petits
l'explicació del conte va ser una experiència molt gratificant i enriquidora.
Finalment, m'agradaria concloure que explicar contes no només és un art, sinó un plaer compartit, tant per qui els explica com per qui els escolta!
Llibre d'interès: Mil anys de contes. Milan, 1991
Quin model didàctic hi ha darrere de les activitats que realitzem amb els infants?
Magistral CMN: 23-09-11
Iniciem la segona sessió fent un recordatori del que es va fer i el que es pretenia amb la sessió anterior.
Tot seguit hem parlat dels diferents models didàctics d’ensenyament i la seva metodologia. Primer, hem diferenciant tres conceptes: mètode (manera de fer concreta), metodologia (idees fonamentals que s’han de treballar) i model (visió sobre com ensenyar i aprendre).
A continuació, per grups a partir d’un exemple d’una activitat sobre plantes Cultivar sin semillas, hem identificat i reflexionat sobre el valor del model didàctic que millor la representava, tot identificant-ne la visió sobre l’aprenentatge, l’ensenyament i la ciència. A través de diferents preguntes, hem arribat a la conclusió que el model didàctic que millor representava l’activitat és el model d’escola tradicional i d’escola dels anys 30. Aquest exemple ens ha permès, de forma col·lectiva, veure quins són els diferents models didàctics que poden orientar el treball que fan els docents sobre el medi amb els infants.
Seguidament, se’ns ha projectat un power-point per mostrar-nos quina ha de ser la classe ideal per treballar el medi d’educació infantil amb els infants. És a dir, quin ha de ser el treball didàctic a la classe amb els nens per tal de promoure les diferents maneres de
Aquesta sessió m’ha fet reflexionar sobre la importància i el valor de les activitats de ciències que es fan a l’aula.
He après que hem de ser actives en l’àmbit que volem treballar amb els infants, hem de proposar activitats creatives, engrescadores que promoguin les diferents maneres fer, sentir, pensar, comunicar i col·laborar, d’aquesta manera en gaudirem i n’ aprendrem tots. Hem de promoure un treball sobre el medi que parteixi de la curiositat i de l’interès dels infants sense oblidar la importància de les preguntes generadores de coneixement!
" Si m'ho dius me n'oblido,
si m'ho ensenyes tinc por d'oblidar-ho,
si ho faig ho aprenc" .
Elionor Goldschmied
Finalitats de l'àrea del Coneixement del Medi Social
Magistral CMS: 23-09-11
Iniciem la magistral fent un recordatori de les tres idees força que s’han de tenir presents a l’assignatura:
. Xarxa: actualment vivim en un món en xarxa, un món globalitzat on contínuament rebem informació d’arreu del món a través dels mitjans de comunicació. Aquest fet ens permet conèixer les diferents realitats existents. En l’àmbit educatiu, com a docents hem de conèixer aquesta realitat que ens envolta, hem de saber seleccionar la informació que és important perquè esdevingui significativa pels infants.
. Complexitat: el món és una xarxa en la qual interactuem i ens relacionem. Vivim en un món complexa i aquest món en el qual vivim s’ha d’entendre des de diferents perspectives.
. Howard Gardner ens parla de les intel·ligències múltiples, entre elles, destacar la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal. La intrapersonal és la capacitat de tenir un bon autoconeixement i inclou tendència a la reflexió. En canvi, la segona, la interpersonal és l'habilitat per relacionar-se amb els altres i inclou qualitats com l'empatia i la sociabilitat. Totes dues intel.ligències s’inclouen dins l'anomenada intel.ligència emocional i són imprescindibles per treballar dos conceptes claus de les ciències socials: la identitat (el jo) i l’alteritat (els altres).
Una altra de les idees importants que cal tenir presents en l’àrea del Coneixement del Medi Social a Educació Infantil són els quatre conceptes següents:
1. Relació entre la teoria i la pràctica: fa referència a la coherència entre allò que es pensa i allò que es fa. És a dir, coherència entre pensament i acció. Perquè sobre la coherència entre allò que es pensa i allò que es fa dóna lloc a resultats.
La teoria, en realitat, és allò que ens permet entendre com es construirà el coneixement. Per tant, entenem la teoria com el conjunt d’eines que permeten construir coneixement en els nostres infants.
Tots nosaltres tenim una percepció del món i com a docents hem de partir del currículum. A dins d’aquest trobem l’acció del docent.
2. Concepcions de l’acció docent: fa referència a les formes de fer treballar a l’alumnat. El paper dels alumnes pot ser passiu (l’alumnat no participa) o actiu (l’alumnat participa).
Quan el docent transmet coneixements només hi ha una única direcció, mestre-alumne, i per tant, els alumnes tenen un paper passiu. L’alumne es limita a escoltar al professor ja que aquest elabora un coneixement i el transmet.
En canvi, quan el docent acompanya a l’alumne, és a dir, fa de guia, els alumnes tenen un paper actiu ja que es deixa una escletxa perquè l’alumne participi del seu propi coneixement. En aquest cas es creen situacions d’aprenentatge. Aleshores hem de parlar de constructivisme: l’infant és qui construeix el seu propi coneixement.
3. Valors de l’acció docent: com l’empatia (saber posar-te en el lloc de l’altre per entendre’l), el respecte, la solidaritat, la curiositat, l’esperit crític, la creativitat, l’autonomia...
4. Prejudicis de l’acció docent: com per exemple de gènere, ètnics, de classe social, ritmes d’aprenentatge, les etiquetes per influència dels altres, favoritisme...
A partir dels quatre conceptes esmentats anteriorment sorgeixen les finalitats de l’àrea del Coneixement del Medi Social. Algunes de les finalitats que han sorgit a l’aula mitjançant les nostres aportacions són:
- Fomentar el respecte i la sostenibilitat.
- Desenvolupar el pensament crític davant del món.
- Prendre consciència, conèixer el món on es viu.
- Entendre d’on venim per saber on estem i cap a on anem.
- Despertar la curiositat per comprendre el món i les seves relacions.
- Fomentar l’autonomia.
- Fomentar la solidaritat i la justícia.
- Entre d’altres.
A la classe d’avui hem desenvolupat alguns dels continguts que surten al currículum d’Educació Infantil. Aquesta m’ha permès reflexionar i prendre consciència sobre quina ha de ser l’actuació del docent per tal de portar una acció coherent a l’aula. Partint de la relació que hi ha entre la teoria i la pràctica, el docent, ha de fer de guia no de transmissor de coneixements, ha de concebre a l’infant com un subjecte actiu i participatiu, ha de promoure valors com el respecte, l’empatia, la solidaritat, la curiositat, l’esperit crític, la creativitat i l’autonomia, i sobretot, ha de deixar de banda qualsevol tipus de prejudicis ja sigui per raons de gènere, d’ètnia, de classes socials, de ritmes d’aprenentatge, d’etiquetes i de favoritismes.
Arrel d’aquesta classe una de les preguntes que em proposo és: Tots els docents són conscients que s’han de tenir present aquests quatre aspectes per tal de portar una acció coherent a l’aula?
Com a docents tenim l’obligació que tot l’alumnat aconsegueixi l’aprenentatge i que tots avancin en el coneixement en funció de les seves necessitats i individualitats. Tenint en compte tots aquests aspectes i posant-los en pràctica, de ben segur que ho aconseguim!
" Compartim la nostra experiència amb el medi en el passat per poder imaginar un futur com a mestres".
Magistral CMN: 16-09-11
Avui hem iniciat l'assignatura de Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social. Aquesta es centra en el coneixement, l'anàlisi i el disseny de situacions educatives per a l'ensenyament i l'aprenentatge de l'àrea de descoberta de l'entorn a l'etapa d'Educació Infantil.
La primera activitat que hem portat a terme, a Medi Natural, ha estat relacionada en recordar i compartir quines han estat les nostres experiències amb el medi en el passat per poder-nos imaginar un futur com a mestres.
Per fer-ho hem elaborat cinc murals que representaven els diferents àmbits que es treballaran a l’assignatura i a partir dels quals podrem treballar el medi amb els infants. Aquests són els següents:
1. Maneres de sentir.
2. Maneres de comunicar.
3. Maneres d’actuar.
4. Maneres de pensar.
5. Maneres de col·laborar.
Cada grup ha classificat les seves aportacions al lloc corresponent i en acabar, entre tots n’hem comentat els resultats. L’àmbit més ple ha estat maneres de sentir i el més fluix maneres de comunicar i penso que és una de les àrees a la qual se li ha de donar molta importància i que, per tant, cal treballar.
Aquesta activitat m’ha permès reflexionar i prendre consciència que com a futura docent en qualsevol activitat s’han de tenir present i cal treballar tots els àmbits. És cert que s’han d’establir més vincles amb els infants del medi que els envolta per fer un treball més ric. Cal que els infants experimentin, descobreixin, actuïn perquè és quan s’actua que s’aprèn.
A través de l’activitat que ens ha proposat la tutora i les nostres aportacions ens han permès construir les idees o una imatge del que ens agradaria treballar a l’assignatura de medi com a grup. Totes aquestes experiències compartides m’han permès comprendre quin ha de ser el treball sobre l’entorn com a futura docent a l’escola infantil. A partir d’aquí entre totes hem construït una projecció ideal del treball que ens agradaria fer al voltant del medi a l’educació infantil.
Algunes de les preguntes que aquesta primera sessió m’ha despertat són: Cal treballar tots els àmbits per igual o s’han de potenciar el més febles?
Finalment, m’agradaria posar-vos aquest vídeo perquè penso que el treball que realitza la mestra amb els infants és molt encertat i un bon model a seguir!
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=wvWXGo73fLY#!
Els infants de la classe de l’Acordió treballen la tardor, descobreixen i experimenten amb el medi que els envolta, senten curiositat, observen, manipulen, actuen i aprenen!
En quin món vivim?
Magistral CMS: 16-09-11.
Bloc 1: Fonaments i perspectives de la intervenció educativa en l’àrea de descoberta de l’entorn, des de la perspectiva de les ciències socials.
Avui a la facultat hem iniciat la primera magistral de l’assignatura Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social, I. Mitjançant la participació hem visualitzat i comentat algunes imatges que ens han permès encapçalar el primer bloc de l’assignatura que té com a títol: Fonaments i perspectives de la intervenció educativa en l’àrea de descoberta de l’entorn, des de les ciències socials.
Des del meu punt de vista, aquesta primera sessió m’ha fet reflexionar sobre el món en el qual vivim, un món globalitzat on la informació i la comunicació tenen un paper fonamental. Penso que és essencial que si hi ha alguna manera de poder canviar el món en el qual vivim és a través de l’educació. Per aquest motiu tal i com ens mostra el títol del bloc crec que per poder dur a terme una intervenció educativa coherent en l’àrea de descoberta de l’entorn, com a futures docents en l’etapa d’educació infantil, és necessari conèixer el món que habitem. Però no només conèixer-lo i adaptar-nos a les coses, a veure-les com una normalitat, sinó reflexionant i reaccionant. La Història de la granoteta, d’Oliver Clerc, és una metàfora que reflecteix molt bé les conseqüències que produeixen el fet d’adaptar-nos a les coses i a veure-les com una normalitat en comptes de reflexionar i reaccionar.
Estem vivint l'explosió dels mitjans de comunicació, que dóna lloc, entre d'altres coses, la globalització de l'economia i de la vida social. Suposant que un canvi no sigui possible, per ara, penso que primer la consciència ha de començar per un mateix si volem que els nostres futurs alumnes siguin els que canviïn el món que predomina actualment. En nosaltres recau la importància de començar a construir un món més just, hem de començar a ser crítics, a dialogar ..., per poder transmetre idees als més petits. Hem de fer que els nens i les nenes actuïn, experimentin, per fer ciutadans que siguin capaços de sentir, reflexionar, raonar i canviar. En general, el procés de globalització ha produït efectes positius i negatius. Que el balanç de la globalització sigui negatiu o positiu depèn de la posició de cadascú. La veritat és que la millor manera de parlar sensatament dels efectes de la globalització és analitzant per separat les coses bones i les dolentes que ha produït i que produeix.
Imatge i frases que recullen la sessió:
· La manera com siguin i pensin els nens i nenes d’avui determinarà com serà el món de demà.
· A petits passos, grans canvis!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)