L'espai i el temps a l'Educació Infantil.

Magistrals CMS: 18-11-2011 i 18-12-1011.

Avui, a l’àrea del Coneixement de Medi Social hem reprès dos conceptes que havíem treballat amb anterioritat, fonamentals i essencials, per a treballar a l’etapa d’Educació Infantil: l’ espai i el temps. Aquests dos conceptes clau els hem treballat mitjançant el mètode inductiu, és a dir, a partir d’una sèrie d’exemples significatius n’hem extret les idees principals.

Per evitar fer incoherències en relació a l’espai i el temps hem esmentat les idees que ens ajudaran a resoldre-les per tal que les experiències que van construint els infants sobre aquestes nocions no siguin errònies.

1. Hi ha diferents tipus de temps: històrics, biològics, quotidià, meteorològic... A l’Educació Infantil els haurem de treballar tots mitjançant tres eines: les rutines (repeticions), les experiències (són fonamentals, ja que el llarg de la nostra vida anem acumulant experiències sobre el que hem viscut) i el llenguatge (que és molt important perquè a través del llenguatge es dóna significat).

2. Ritmes i periodització. El coneixement de temps/espai és força heurístic (camí obert, significa que té moltes respostes, és creatiu i es construeix sense que necessariament s’arribi a un significat) / algorítmic (camí tancat, només hi ha una sola fórmula).

3. Abans/ara (canvi). Si als infants els fem viure experiències del passat ara, és a dir, en el present, el seu coneixement creixerà. Per educar en el pensament complex és necessari que els infants, com a mínim, una vegada al curs visquin una experiència de les coses que es feien abans per poder compara-ho amb el que es fa ara, i d’aquesta manera, prendran consciència del canvi. A partir d’aquí els infants aniran adquirint experiència entre l’abans i l’ara.

4. Durada. Els infants en un inici no tenen experiència de la durada del temps, ho van aprenent en funció de les seves experiències. Aquest concepte de la durada del temps és molt complex. El temps és relatiu i mesura objectiva que es posa en relació amb la mesura perceptiva (de l’experiència).

5. Espai. La noció d’espai es construeix a partir de conceptes oposats (gran/petit, conreat/ferm...). Per tant, la comparació és bàsica per a treballar l’espai perquè significa identificar i qualificar els llocs i permetran a l’infant situar-se. Una forma de treballar amb els infants perquè puguin situar-se en l’espai serà a partir del propi cos.

Sabem prou bé que els infants aniran construint i adquirint de mica en mica la noció d’espai i temps, ja que són dos conceptes abstractes i de difícil comprensió. Aquests són més fàcils d’entendre quan se circumscriuen a les experiències del subjecte, perquè cadascuna de les seves percepcions o actuacions es produeixen en un lloc concret (espai) i en un moment determinat (temps). El temps no es percep de la mateixa manera que l’espai. L’espai es percep i el temps es viu. L’exploració de l’espai en l’infant comença amb els moviments propis del seu cos. En canvi, el procés d’interiorització del temps s’inicia en l’infant a partir de la vivència de les rutines i els hàbits diaris.

En definitiva, per aconseguir que els infants adquireixen el concepte d’espai i temps és necessari crear, presentar i oferir moltes situacions i experiències que els ajudin a formar-los.

“El temps és el passat, el present i el futur que es recicla en cada instant per ser viscut i reviscut”.