Avui a l’àrea del Coneixement del Medi Natural hem tingut el plaer d’assistir a la presentació d’una conferència portada a terme per Rosa María Tarín, centrada en el tema l’Escola Bressol i l’Educació per la Sostenibilitat, i em resulta sorprenent que la xerrada coincideixi i no concordi amb el paisatge desolador que ens hem trobat aquest matí a la Universitat Autònoma, ja que l’entorn presenta greus problemes per a la sostenibilitat i la salut de les persones.
La conferència s’ha desenvolupat entorn a dos eixos principals:
1. La millora de la qualitat dels espais d’interacció:
Primerament, hem fet referència els tres components que formen l’acció educativa: el professorat, l’alumnat i els continguts. Cal destacar, sobretot, la importància del professorat perquè aquest té el SABER (coneixements teòrics de la professió que l’educador/a ha de saber), el SABER FER (estratègies, manera d’aplicar els coneixements teòrics de la professió), el SABER SER (art de fer de l’educador/a) i el SABER ESTAR (cosmovisió, ètica, responsabilitat, vocació, empatia; manera de comportar-se i afrontar la professió). Un domini d’aquests components comporta una REFLEXIVITAT davant la professió: la capacitat de canvi reflexiu i adaptació activa-creativa a nous contextos.
Els diferents factors que ens permetran de millorar els espais d’interacció són: el benestar, la comunicació, l’interès i la recerca, tot i que, també n’hi ha d’altres. El benestar no només ha d’estar relacionat amb l’espai físic, sinó també amb el cognitiu i l’emocional. A més a més, per promoure’l és necessari que els infants tinguin present la participació, la comunicació, la convivència, el respecte, la diversitat... per tal de saber conviure amb ells mateixos, amb els demés i amb l’entorn. És imprescindible que la diversitat no sigui vista com un problema, sinó com un motor de canvi i una font de riquesa, on els alumnes s’ajudin, es respectin i totes les aportacions siguin acceptades i valorades. El fet que hi hagi alumnes amb diferents nivells permetrà l’intercanvi de comunicació i l’ajut, de manera que els uns aprendran dels altres. Per tant, no té cap sentit proposar fitxes, treballs clònics o preguntes d’una única resposta als infants perquè el que pretenem és que aquests expressin la seva personalitat, la seva creativitat, els seus pensaments... Totes les activitats proposades han de crear interès, han de tenir un sentit i significat pels infants, han d’emergir dels seus interessos i és necessari tenir diversitat i riquesa de materials per encoratjar i estimular els seus comportament. A més a més, és fonamental deixar espais de comunicació perquè puguin expressar-se, s’afavoreixi l’intercanvi entre iguals, la formulació de preguntes... També hem de tenir en compte la recerca un exemple en seria el joc exploratori. Cal potenciar el màxim l’ús de materials naturals que l’entorn ens ofereix perquè ofereixen diversitat d’estímuls, la creació, la imaginació i permeten involucrar a les famílies. A més a més, hem de donar temps els infants per pensar, provar, compartir, reflexionar i aprendre.
2. Els canvis en la cultura d’escola:
El canvi en la cultura de l’escola implica una millora en els següents contextos d’acció:
L’organització i participació: Una escola participativa. Canvi en l’àmbit de la vida al centre i el clima escolar que impliqui tota la comunitat educativa.
El currículum: L’ambientalització curricular. Integrar l’ educació per a la sostenibilitat en el PEC i en totes les àrees que s’imparteixen.
La gestió sostenible: Un equipament sostenible. L’ús de recursos i la gestió del centre ha de ser coherent amb el PEC. El centre ha de ser un propi exemple de com actuar per a la sostenibilitat.
La implicació de l’entorn: Una escola oberta i activa. La relació del centre amb l’entorn proper a través d’accions de millora i de dinamització local i amb l’entorn immediat com element facilitador d’aprenentatges.
La conferència m’ha permès reflexionar i prendre consciència dels aspectes que s’han de tenir presents per a treballar la sostenibilitat a l’Educació Infantil, sense oblidar la importància de fer un treball que no només involucri els infants, sinó també les famílies i tota la comunitat. Sense dubte tots els continguts exposats durant la conferència, els exemples presentats de les activitats que els infants han realitzat a les Escoles Bressol, juntament amb tot allò que hem treballat el llarg de l’assignatura em serviran de referència de cara a un futur no molt llunyà com a docent.
“L’infant és fet de cent. L’infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parlar; cent, sempre cent maneres d’escoltar de sorprendre, d’estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent maneres de descobrir, cent maneres d’inventar, cent maneres de somiar. L’infant té cent llengües (i encara cent, i cent, i cent) però li’n roben noranta-nou. L’escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: de pensar sense mans, de fer sense cap, d’escoltar i de no parlar, de comprendre sense joia, d’estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: de descobrir el món que ja existeix i de cent li’n roben noranata-nou. Li diuen: que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i els somnis, són coses que no van plegades. Li diuen en definitiva que el cent no existeix. L’infant diu: però el cent existeix.”
Loris Malaguzzi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada