Avui hem tingut el plaer d’assistir a la presentació d’una conferència portada a terme per Rosa Maria Tarín, centrada en el tema l’Escola Bressol i l’Educació per la Sostenibilitat, i em resulta sorprenent que la xerrada coincideixi i no concordi amb el paisatge desolador que ens hem trobat aquest matí a la Universitat Autònoma, ja que l’entorn presenta greus problemes per a la sostenibilitat i la salut de les persones.
A l’àrea del Coneixement del Medi Social hem reflexionat sobre quines han estat les conseqüències per les quals l’entorn de la Universitat Autònoma presentava aquest paisatge desolador: deixalles i brutícia per tot arreu i destrosses al mobiliari, després d’haver finalitzat la Festa Major. Un cop més em resulta sorprenent que acabem de sortir d’una conferència on se’ns ha explicat la importància de l’Educació per a la Sostenibilitat i ens trobem amb una realitat que no respon i no concorda amb el que acabem d’escoltar. La veritat és que em costa de pair i m’he adonat que encara hi ha molta feina a fer.
La raó per la qual tractem aquest tema a l’assignatura és ben senzill, doncs, perquè aquest fet està relacionat amb els valors i, en el seu moment, ja vam dir que no podíem fer sostenibilitat sense tenir en compte els valors social i ètics. La sostenibilitat es fomenta amb els altres a partir d’una societat democràtica i madura. Per tant, no hi ha sostenibilitat sense comunitat. I aquest fet que ha succeït avui, a l’entorn de la UAB arrel de la Festa Major, ens demostra clarament que les persones no tenen en compte els altres, no tenen en compte l’alteritat ni tampoc esdevenen capaços d’ empatitzar, és a dir, de posar-se en la pell de les altres. Perquè precisament a l’entorn de la Universitat hi convivim una gran quantitat d’estudiants i mestres que aquesta manera d’actuar ens resulta indignant i intolerable.
A més a més, aquest fet ens demostra que vivim en una societat on manca el sentiment de pertinença a la comunitat, vivim en una societat cada vegada més individualista, que viu el present, l’aquí i l’ara, sense tenir en compte el futur. Per tant, per aquestes raons i juntament amb la manca de control jeràrquic les persones que van assistir a la festa, gent immadura, no tenen cap mena de responsabilitat, consideració ni respecte envers els altres. Des del meu punt de vista, penso que el que s’hauria de fer és que si bé tothom en gaudeix de la festa, també es responsabilitzes cada un de les seves actuacions. Per altra banda, val a dir que aquesta festa el rectorat la prohibit per les greus conseqüències econòmiques i sostenibles devastadores que es generen any rere any. Però, les persones la celebren perquè allò prohibit és allò més desitjat i aquestes troben el seu moment per infringir i no complir les normes.
Davant de tots aquests actes incoherents que es produeixen a la nostra societat esdevé cabdal fomentar, ara més que mai, els valors socials i ètics. Al llarg de l’assignatura a l’àrea del Coneixement del Medi Social hem parlat de la importància d’aquests valors, com treballar-los i, sobretot, fomentar-los des d’edats primerenques, perquè l’educació infantil esdevé la base de l’educació. D’aquesta manera podrem emprendre el camí tots junts per fer una societat més justa, més sostenible on tothom tingui l’oportunitat de viure amb plenitud.
En aquest punt, crec convenient recordar el que diu Mèlich, Palou i Poch (2000)[1] la vida en societat comporta sempre una relació d’alteritat entre jo i l’altre, és a dir, una relació d’alteritat. La relació d’alteritat porta cap al que anomenem una acció social. Però, en l’educació, és a dir, en tot acte educatiu és necessari fer un pas més enllà i tenir en compte, a més a més, d’una relació d’alteritat, una acció social i, també, ètica. El jo creix només si sap escoltar les noves respostes dels altres, és a dir, en relació els altres.
Per acabar adjunto una imatge on es pot veure l’aspecte que presentava aquest matí l’entorn de la Universitat.
Ampolles, cartrons de vi, llaunes, bosses... Aquest és el paisatge desolador que presentava la UAB aquest matí.
[1] Mèlich, J. C., Palou, J. i Poch, C. (Coord.) (2000). Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics? a La veu de l’altre. Reflexions per educar en valors ètics (pp. 33-44). Barcelona: ICE UAB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada