En quin món vivim?

Magistral CMS: 16-09-11.

Bloc 1: Fonaments i perspectives de la intervenció educativa en l’àrea de descoberta de l’entorn, des de la perspectiva de les ciències socials.

Avui a la facultat hem iniciat la primera magistral de l’assignatura Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social, I. Mitjançant la participació hem visualitzat i comentat algunes imatges que ens han permès encapçalar el primer bloc de l’assignatura que té com a títol: Fonaments i perspectives de la intervenció educativa en l’àrea de descoberta de l’entorn, des de les ciències socials.

Des del meu punt de vista, aquesta primera sessió m’ha fet reflexionar sobre el món en el qual vivim, un món globalitzat on la informació i la comunicació tenen un paper fonamental. Penso que és essencial que si hi ha alguna manera de poder canviar el món en el qual vivim és a través de l’educació. Per aquest motiu tal i com ens mostra el títol del bloc crec que per poder dur a terme una intervenció educativa coherent en l’àrea de descoberta de l’entorn, com a futures docents en l’etapa d’educació infantil, és necessari conèixer el món que habitem. Però no només conèixer-lo i adaptar-nos a les coses, a veure-les com una normalitat, sinó reflexionant i reaccionant. La Història de la granoteta, d’Oliver Clerc, és una metàfora que reflecteix molt bé les conseqüències que produeixen el fet d’adaptar-nos a les coses i a veure-les com una normalitat en comptes de reflexionar i reaccionar.

Estem vivint l'explosió dels mitjans de comunicació, que dóna lloc, entre d'altres coses, la globalització de l'economia i de la vida social. Suposant que un canvi no sigui possible, per ara, penso que primer la consciència ha de començar per un mateix si volem que els nostres futurs alumnes siguin els que canviïn el món que predomina actualment. En nosaltres recau la importància de començar a construir un món més just, hem de començar a ser crítics, a dialogar ..., per poder transmetre idees als més petits. Hem de fer que els nens i les nenes actuïn, experimentin, per fer ciutadans que siguin capaços de sentir, reflexionar, raonar i canviar. En general, el procés de globalització ha produït efectes positius i negatius. Que el balanç de la globalització sigui negatiu o positiu depèn de la posició de cadascú. La veritat és que la millor manera de parlar sensatament dels efectes de la globalització és analitzant per separat les coses bones i les dolentes que ha produït i que produeix.

Imatge i frases que recullen la sessió:

· La manera com siguin i pensin els nens i nenes d’avui determinarà com serà el món de demà.

· A petits passos, grans canvis!